La immunitat col·lectiva
La segona onada de la Covid-19 i l’avenç de diverses vacunes en fase experimental han renovat l’interès per la immunitat col·lectiva o immunitat de grup. Si una part substancial de la població és immune a una malaltia infecciosa, bé perquè ha superat la malaltia o bé perquè s’ha vacunat (immunització sense malaltia), la transmissió de persona a persona es reduirà de manera que n’és possible el control sense necessitat de protegir (vacunar) tota la població, especialment a aquells que no poden vacunar-se (per exemple, nounats o persones amb immunodepressió)? Qualsevol augment del percentatge de població immune ajuda a reduir la transmissió de la malaltia.
S’estima que per assolir els nivells d’immunitat col·lectiva de la Covid-19 serà necessari que un 60%-70% de la població sigui immune. En aquestes condicions (immunitat col·lectiva) es produirien encara casos aïllats, incloent-hi casos greus, i alguns brots localitzats, però no una situació epidèmica com l’actual.
L’epidèmia de Covid-19 és activa. Hi ha molta població susceptible d’infectar-se (probablement un 80%-90% encara no té immunitat). El control efectiu de la transmissió s’ha de continuar realitzant mitjançant les intervencions no farmacològiques (distància, higiene de mans, mascareta, ventilació), la detecció ràpida de casos i contactes, el seu aïllament o quarantena.
La immunitat col·lectiva és l’objectiu a assolir i assequible. La immunitat adquirida avui es pot situar al voltant d’un 10%-20% de la població. El 50% restant s’haurà d’assolir necessàriament per la via de la vacunació. L’èxit o fracàs de la vacunació, i per això el control o no de la pandèmia, dependrà de l’efectivitat de les vacunes i del nombre de persones vacunades. Els escenaris més probables situen aquesta efectivitat al voltant d’un 60%-80%, per això el percentatge de població vacunada haurà de ser elevat (probablement un 70-80%). Si l’efectivitat de les vacunes és superior no caldrà tanta cobertura i viceversa.
I aquí entra un concepte fonamental: la solidaritat i la confiança en la ciència davant la individualitat i la desconfiança en la ciència. Òbviament caldrà esperar les dades definitives de les diferents vacunes davant la Covid-19 i l’autorització de les agències avaluadores. En el moment en què es publiquin i siguin favorables (balanç risc-benefici), caldrà considerar que actituds com ara “jo, més aviat, no em vacuno” o “jo, més aviat, m’espero i que es vacunin els altres abans” no són solidàries ni estaran basades en les evidències científiques.
Els dubtes són raonables (reticència a la vacunació). Cal explicar sempre clarament els avantatges i inconvenients de les vacunes. Quan aquests dubtes no siguin raonables, l’únic que aconseguiran és endarrerir el moment en què puguem assolir nivells d’immunitat col·lectiva. Aquesta pandèmia continuarà, llavors, per a tothom, més temps del necessari.