L’enigma John Belushi
Un documental ofereix una visió humanitzada d’un actor que va marcar una època als EUA abans de morir jove per una sobredosi
Va morir jove, a l’edat de Crist. Però el seu cos no va quedar incorrupte. La seva autodestrucció ha enfosquit l’artista talentós que va ser en només sis anys en la gran escena.
John Belushi, figura de culte per a uns –per sempre més Joliet Jake Blues o Bluto–, i avui oblidat per a d’altres, va morir el 1982, als 33, per una sobredosi de cocaïna i heroïna. Estava sol en una habitació de l’hotel Chateau Marmont de Hollywood.
Ningú no va aconseguir ser més popular en aquella època. Va eclipsar Steve Martin o Robin Williams amb els seus números i imitacions a Saturday night life (SNL) –impagable com Marlon Brando o Joe Cocker–, la seva música i els seus films.
R.J. Cutler acaba d’estrenar a Showtime el documental Belushi, un retrat íntim en què, sense renunciar a les debilitats del personatge –el seu sexisme, les seves inconsistències, la seva incapacitat per deixar les drogues–, s’allunya del sensacionalisme i s’endinsa al terreny de la seva humanització.
“En un excés de documentals de comèdia aduladors, la pel·lícula destaca per equilibrada, esclaridora i compulsivament visible”, remarca Jason Zinoman a The New York Times sobre la feina de Cutler.
Quan Belushi va fer els 30, ho va celebrar amb un rècord. Havia aconseguit el número u amb un disc (el primer dels Blues Brothers, Briefcase full of blues, i previ al film del 1980), el número 1 en un xou televisiu (SNL) i número 1 al cinema amb Desmadre a la americana.
“Formava part del xou televisiu més popular de la nostra generació, de la pel·lícula de comèdia més exitosa mai realitzada i era a l’escenari amb una impressionant banda de músics”, diu al documental Harold Ramis, actor i un dels bons amics de Belushi, recordant l’èxit del primer concert a Los Angeles dels Blues Brothers, amb Belushi juntament amb el cofundador i alter ego Dan Akroyd. “El meu primer pensament va ser que això era genial per a ell. El meu segon pensament va ser que no sobreviuria a això”, afegeix Ramis.
“Un dels més adorables i tràgics personatges que he conegut. Podia ser totalment amable, pensatiu, generós i, a l’altra cara de la moneda, caòtic i torturat”, remarca Tom Schiller, un dels guionistes de SNL.
La seva abrupta defunció i les seves circumstàncies van propiciar que l’actor, músic, escriptor i director tingués més vinculació amb els tabloides que amb l’olimp de les estrelles de l’espectacle.
Aquest enfosquiment es va deure en bona mesura al llibre que li va dedicar Bob Woodward, Wired (1984), publicat en castellà el 2009 amb el títol Como una moto. La vida galopante de John Belushi.
El famós periodista del Watergate es va prendre un respir de la política i va conjuminar un relat centrat en els seus desbocats dies finals, la vídua del qual, Judith Belushi Pisano, col·legues i familiars van menysprear perquè és sensacionalista i distorsionat. És per això que Judith es va dedicar durant gairebé dues dècades a gravar comentaris dels qui van conèixer el seu marit. Aquesta història oral, amb la col·laboració de Tanner Colby, es va convertir en la biografia Belushi (2005).
Aquests testimonis, entre els quals es compten els de Ramis o Carrie Fisher, ja desapareguts, són part essencial de la producció de Cutler, intercalats amb imatges del protagonista o il·lustrat amb vinyetes. El director prodiga la seva atenció en fotos de família, vídeos d’infantesa (als quatre anys es colava en cases de veïns per “interpretar”), velles entrevistes (una de l’últimes és tremenda, i hi apareix derrotat) i, sobretot, la lectura de les cartes –en la veu de Bill Hader– que va enviar a Judith des que es van conèixer en l’adolescència.
Aquestes missives presenten un Belushi introspectiu i sensitiu. “No m’agrado a mi mateix i no confio en les persones a qui els agrado”, li va escriure a ella.
El documental deixa l’interrogant de què hauria estat de Belushi si hagués continuat viu. Va morir quan intentava fer cinema amb papers més convencionals. Potser hauria guanyat brillantor dramàtica com el seu amic Bill Murray o s’hauria desprestigiat com Chevy Chase, el seu col·lega a SNL, que no li tenia estima perquè al principi era més famós que ell.
L’ombra de la seva addicció i una abrupta defunció han eclipsat el record del talent de l’actor