Empoderada i transgressora
Més enllà del seu vessant mediàtic, un aspecte que actualment sembla indispensable per a qualsevol artista o grup que aspiri a ser tingut en compte en l’escena musical. Megan Thee Stallion pot exhibir artilleria pròpia i eficaç, una cosa especialment remarcable a més en els temps actuals de confinament i consum telemàtic. I la rapera negra mostra que no té pèls a la llengua i cap objecció en elaborar el seu primer àlbum a partir d’uns eixos temàtics que coneix a la perfecció, com són el sexe i els diners. I l’empoderament com a teló de fons omnipresent.
La potent rapera de Houston es desenvolupa amb excel·lència entre ritmes i beats que reflecteixen una admirable autoconfiança. En les seves cançons i spoken words –amb la col·laboració d’una desena de productors–, Megan es recrea deixant com un drap brut els seus exnòvios, expressant-se i movent-se en una vulgaritat conscient, airejant la necessitat i els beneficis del sexe... I ho fa a través de disset espaioses composicions on hi ha cabuda per a una variada mostra de sons i rítmiques multiestilístiques, però que en cap moment no pertorben la simplicitat que recorre l’àlbum. L’atractiu s’arrodoneix amb la presència d’eficaces i enriquidores col·laboracions, començant per Beyoncé en l’exitós Savage remix i acabant amb DaBabya Cry baby, i deixant al final una sensació d’‘aquí mano jo’ per sobre dels alts i baixos musicals.