Un central de quilòmetre zero
Òscar Mingueza, la nova aposta de Koeman, retratat pels qui l’han vist créixer en el Barça
Ningú no sap què hauria passat si Joan Carles Mingueza, el pare d’Òscar Mingueza (Santa Perpètua de Mogoda, 1999) hagués optat per deixar el seu fill a casa recuperant-se d’un refredat el dia que el Barça es va presentar per sorpresa al seu poble natal per veure els nens de set anys jugar a futbol. “Tenia una mica de febre i mal de coll, però era molt pesat, volia anar a jugar. Li vaig dir: “Si el doctor et diu que pots anar a jugar t’hi portaré. I si no, doncs a casa”. El metge el va veure i com que tampoc no corria gaire ni era perillós jugar el va deixar anar després de prendre’s un xarop que li va abaixar la febre. Aquell dia vam arribar tard, esclar. Tothom esperava, preguntant per ell. I jo vaig sentir molta satisfacció quan Jordi Font, entrenador de les categories inferiors del FC Barcelona, em va preguntar per ell. Són coses del destí”, explica el seu progenitor, que atén La Vanguardia encara impactat amb el debut que dimarts el seu fill va protagonitzar a Kíev.
S’uneix a la conversa Jordi Font, el seu descobridor i primer entrenador. “Jo vaig preguntar sense saber que era el seu pare. Érem a la graderia i va coincidir que ens van asseure junts. Ens va dir que era el seu fill, que no havia dormit bé la nit abans perquè es trobava malament i que, tot i així, va voler anar a jugar. Això també diu molt d’un jugador”.
De Mingueza van cridar l’atenció la comprensió del joc, la velocitat i la potència. Com que era massa petit per poder-se entrar a la Masia, va estar un any entrenant-se un dia a la setmana amb jugadors un any més grans que ell. “En aquell grup també hi havia Carles Aleñá. L’any següent l’Òscar va començar al benjamí B i en Carles a l’A”, afegeix Font.
Des d’aleshores, discret i imprescindible a parts iguals, Òscar Mingueza ha anat escalant any rere any, amb treball i esforç, la imponent i cada vegada més estreta escala que l’ha portat a debutar als 21 anys amb el primer equip del FC Barcelona. “He patit, per arribar fins aquí”, deia visiblement emocionat després de completar els 90 minuts a Kíev. “Ho va dir perquè no ha estat un camí fàcil”, puntualitza el seu pare. “Has de dedicar moltes hores d’esforç, d’entrenament, lluitar i lluitar i de vegades les situacions no acompanyen i venen altres jugadors que destaquen més que tu. Va entrar amb vuit anys al benjamí i ha viscut etapes de molta exigència, saps que cada any entren i surten jugadors. A casa sempre intentem estar preparats per a tot”, destaca el pare.
Al Barça va començar jugant al lateral. Tal com explica Font, “en futbol 7 ocupava tota la banda i tenia molta velocitat i capacitat per recuperar pilotes. Ajudava molt amb la sortida de la pilota i també marcava gols”. No va ser fins que va començar a jugar a l’aleví A d’Andrés Carrasco que va començar a jugar com a central. Carrasco, actualment seleccionador de Kuwait, assenyala que es feia molt amb Oriol Busquets, Guillem Jaime i Álex Collado. “Era un grup mot unit. Planejant la distribució de jugadors vaig decidir posar Guillem Jaime de lateral, perquè era molt ofensiu. De l’Òscar en vaig voler aprofitar el físic, l’alçada i la comprensió del joc perquè provés jugant de central. Va sortir bé”. “Personalment no entenc d’on ha tret aquesta alçada (1,84 metres)”, afegeix el seu pare. “Jo soc més alt que el meu pare, però faig 1,78 metres, tampoc és que sigui una torre. De barba fa temps que en porta. Diu que se l’ha deixada per guanyar seguretat”.
Amb 16 anys, quan va començar primer de batxillerat, va marxar a viure a la Masia. El seu pare explica que a Mollet, que era on estudiava, “no arribava ni ell ni nosaltres. El vam canviar després del primer parcial. Era una bogeria. Sortia de classe i gairebé sense dinar anava a entrenar-se i l’hi portava la meva dona, tota la logística era molt complicada”. L’aposta va sortir bé i l’Òscar va aconseguir continuar escalant categories fins que va arribar al juvenil B, entrenat per Quique Álvarez: “Aquell any va créixer molt. Sabia que des de dalt ja es feia molta atenció als juvenils i que ja es començava a parlar de qui arribaria al primer equip i qui no. Oriol Busquets tenia molt de protagonisme. Però de vegades val més que no parlin tant de tu i que tu siguis treballador. Sense pressió i sense fer soroll ha anat avançant”, apunta Álvarez.
Al llarg de la seva trajectòria no han faltat les temptatives per fer cap a altres equips. “El que no ha tingut són ganes. La seva prioritat és el Barça. Si comptaven amb ell no hi havia res més per parlar. Ni les mirava, les ofertes”, apunta el seu pare. Arribar al Barça B i complir el somni de poder conquerir la segona Youth League és i serà sempre el seu primer gran record. En aquell partit va formar parella a l’eix de la defensa amb Juan Brandáriz, Chumi. “Érem inseparables. Vivíem junts, estudiàvem junts i també vam anar plegats de vacances a Formentera. Fora del camp és una persona graciosa
ELS SEUS INICIS A LA MASIA Va començar entrenant-se un cop per setmana amb jugadors un any més grans, entre els quals Aleñá
i divertida. Dins és un gran jugador, té l’estil molt arrelat i ha millorat molt”, explica a La Vanguardia.
La seva polivalència és un altre dels punts que tant Koeman com la secretaria tècnica valoren. Aquest curs García Pimienta també l’ha fet jugar com a lateral al Barça B. Precisament, l’endemà de la seva estrena el seu pare li va insistir que tingués molt present que ell és jugador del filial. “Li vaig dir que va debutar per diverses circumstàncies, que ho va fer molt bé, però que ha de mantenir els peus a terra”.
A Kíev Mingueza no es va oblidar dels seus. Entre ells, la seva germana Ariadna Mingueza, futbolista del filial blaugrana femení. El seu pare explica que “la va inspirar el seu germà. Va aprendre a caminar a la ciutat esportiva; tenia 3 anys quan l’Òscar va començar. Tots dos comparteixen el gust per la música; ella toca el violí i ell el piano. A casa sempre els farem costat, passi el que passi”. De moment, Mingueza ja pensa en el seu possible debut al Camp Nou contra l’Osasuna.
LA VISIÓ DELS DESPATXOS La secretaria tècnica destaca de Mingueza la polivalència, el caràcter i la capacitat de millora
LA SEVA FAMÍLIA I AFICIONS La seva germana Ariadna juga al filial femení; al marge del futbol, ella toca el violí i ell el piano
JOAN CARLES MINGUEZA Pare d’Òscar Mingueza
“El dia que el Barça el va veure estava malalt; hi va insistir molt, volia jugar; el metge em va dir que hi podia anar”
JORDI FONT Descobridor i primer tècnic
“Sense saber que era el seu pare li vaig preguntar per l’Òscar: em van sorprendre la seva potència i velocitat”
ANDRÉS CARRASCO Entrenador a l’aleví A
“Era lateral, però vaig decidir posar l’Òscar de central pel seu físic, l’alçada i la seva comprensió del joc”
QUIQUE ÁLVAREZ Tècnic al juvenil B
“De vegades val més que no parlin tant de tu i que siguis treballador; sense fer soroll va anar creixent”
JUAN BRANDÁRIZ, ‘CHUMI’ Amic i excompany
“Érem inseparables; fora del camp és molt divertit; dins és un jugador amb l’estil molt arrelat”