Robin Hood juga a l’Osasuna
L’atacant Rubén García reivindica la igualtat social i de gènere
Que Rubén García (Xàtiva, 14/VII/1993) és un futbolista diferent salta a la vista només entrar en el seu compte de Twitter. A la publicació fixada hi apareix ell en un vídeo imitantJoaquin Phoenix en ple procés de maquillatge, com a Joker, a ritme de That’s life de Frank Sinatra, la cançó final del llargmetratge. És una manera original de presentar els Guasones Team, el seu equip dels eSports que ja competeix a la Lliga dels esports electrònics amb el videojoc FIFA. El logo està inspirat, naturalment, en la cara de Joker, el mateix personatge a qui l’atacant de l’Osasuna recorda en cada un dels seus gols. Però, com passa abans de mirar la pel·lícula, no us deixeu enganyar per les aparences. Rubén García és molt més.
“Arthur Fleck no era un malvat, era una víctima menyspreada per la societat. La conclusió que trec de la pel·lícula és que hem de donar suport a les persones que tenen alguna malaltia mental o que són més vulnerables”, explica el valencià a La Vanguardia per argumentar la seva celebració ja habitual.
“Tinc família que treballa amb persones amb diversitat funcional i ho conec de prop. Em fot que es treguin ajuts quan més els necessiten”, afegeix.
Aquesta sensibilització i empatia li permeten donar sovint un ús més social a les xarxes, en què reivindica una societat més igualitària. Més enllà de cuidar la seva imatge pública –gràcies també a uns amics experts en la matèria–, Rubén García vol aprofitar aquesta visibilitat que té el futbolista professional per mostrar uns valors que el representen. “Vull que a cada nen o nena se li inculqui la igualtat de gènere i que no hagi de mirar si de qui s’ha enamorat és un home o una dona”, exposa.
En el seu cas l’homosexualitat no ha estat mai un tema tabú a casa, ja que té un germà gai. Creu que
RUBÉN GARCÍA “Si cap jugador no ha sortit de l’armari potser és perquè té por; jo l’animaria a dir-ho per normalitzar-ho”
la societat continua fent passos importants cap a la igualtat de drets, tot i que lamenta que el futbol continua al darrere. “No són converses típiques entre futbolistes. Si no ha sortit ningú de l’armari potser és perquè té por que no se l’accepti. Si algun company em digués que és homosexual l’animaria que fes el pas de fer-ho públic. Ajudaria molt a normalitzar-ho”, afirma.
Tuitejar la bandera LGTBI el dia de l’orgull, jugar un partit amb les ungles pintades de lila pel 8-M o defensar el futbol femení (“els futbolistes els hauríem de donar més suport”) són alguns dels seus petits gestos. Reconeix que “cada vegada hi ha més” jugadors compromesos en les causes socials, però quan se li pregunta si troba a faltar que els futbolistes d’elit no s’impliquin més en aquesta mena de missatges que, a més, els humanitzaria, ho té clar. “Sens dubte. Tenim l’exemple de cantants i famosos que parlen obertament del que pensen. En el futbol encara som molt reticents. Passa el mateix en les entrevistes, no sortim de la cosa purament futbolística i crec que és un error. Des de la meva experiència, com més t’obres més et coneixen. I això és positiu”.
Durant el confinament va creure que era el millor moment per mostrar-se tal com és. “La gent seria més lluny que mai i vaig tractar d’acostar-m’hi”. Organitzar un concurs de dibuixos per a nens, felicitar per vídeo pel dia de l’aniversari gairebé un miler de persones (“em vaig estar un dia i mig! La meva nòvia al·lucinava”, recorda entre rialles) o dissenyar màscares a fi de recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil van ser algunes de les seves iniciatives.
Rubén García ha trobat la felicitat a Pamplona, on el van acollir “increïblement des del primer minut”, i a l’Osasuna, club en què se sent que té tota la confiança que li va faltar al Llevant per poder mostrar la seva qualitat. També valora l’afició navarresa, tot i que no noti el seu suport quan ara rep la pilota. “La gent espera que ho facis bé a la mínima per fer-te quatre crits i animar-te. Aquí reconeixen molt l’esforç”, destaca.
Del Barça recorda que la temporada passada l’Osasuna va guanyar al Camp Nou i amb un menys la penúltima jornada, poc abans de la desfeta a Lisboa. “No se’ls veia bé anímicament”. Sobre aquesta nova etapa amb Koeman, creu que la millora és qüestió de temps.