“Deixaré de ser ministre quan comenci la campanya”
El presidenciable socialista es proposa de treballar pel “retrobament” a Catalunya, però descarta governar amb ERC
Quan Salvador Illa va arribar al Ministeri de Sanitat va anar a negociar amb un altre dels inquilins de l’edifici, Alberto Garzón, que li cedís la taula de despatx que al seu dia havia fet servir Ernest Lluch i que li havia tocat al titular de Consum. Amb Lluch i el diàleg com a referents, va assumir una cartera que ha resultat més pesada del previst. Un any i una pandèmia després, torna a Catalunya per intentar el que sembla una empresa gairebé impossible: ser el president de la Generalitat.
Abandona el vaixell quan no s’ha acabat la pandèmia.
Assumeixo un nou repte i és veritat que la pandèmia no s’ha acabat, però s’ha començat la vacunació. Som al principi del final.
Supedita la tasca del ministeri a un interès partidista?
No. Contribuir a oferir un govern que treballi per al retrobament a Catalunya, per millorar la convivència, no és un acte partidista sinó de servei públic.
Quan deixarà el ministeri?
Deixaré de ser ministre quan comenci la campanya electoral. Fins aleshores m’ocuparé de les meves tasques com a ministre. En 15 dies de campanya hi ha temps per explicar la nostra proposta als catalans.
Utilitza el càrrec de ministre per fer campanya?
Exerciré el càrrec com he fet fins ara. Faré campanya quan arribi el moment.
Vostè estava al cas des de fa setmanes que seria el candidat i ho va continuar negant en públic fins al dia abans. Com pot confiar la gent en un polític si menteix?
A veure, és veritat que la possibilitat de la meva candidatura la parlem des de mitjans de novembre amb Iceta, però la decisió no es va prendre fins a l’últim moment. El dia abans de fer-ho públic jo no ho vaig comunicar, però entenc que li corresponia a Iceta i depenia d’ell.
Què té vostè que no tingui Iceta per ser més bon candidat?
Iceta ha fet un acte de generositat poc habitual en política. Ell renuncia al que volia i jo assumeixo una responsabilitat a què no aspirava. Em va dir que faig falta aquí, que no podem afrontar les eleccions com unes més, que cal trencar la dinàmica de resignació. I no em puc quedar de braços plegats.
A Espanya oficialment hi ha 50.000 morts per coronavirus. Suposo que es deu preguntar gairebé cada dia què es podria haver fet millor.
Esclar que m’ho pregunto. I caldrà analitzar-ho a fons i treure’n conclusions. Vam reaccionar tan de pressa com vam poder, cometent errors, però la nostra gestió està en línia amb la de països semblants, amb molta mobilitat internacional i interna.
Alguna cosa se’n deu haver après, ja.
Hem après que no s’hauria d’haver retallat en sanitat pública, que cal tenir una indústria de fabricació de productes sanitaris, que cal invertir en ciència, replantejar les residències de gent gran, millorar els serveis de salut pública i la importància dels organismes multilaterals.
Des del ministeri, com ha vist la sanitat catalana?
La descentralització de la sanitat no ha entorpit la gestió de la pandèmia. Ha funcionat raonablement bé. I la sanitat catalana, com la d’altres comunitats, és víctima de deu anys de reducció de recursos, i això s’ha notat. A partir d’aquí, ha reaccionat amb professionalitat i determinació.
La Generalitat ha estat crítica amb la seva gestió de la crisi. Com a candidat, què opina de com ho ha fet el Govern?
Jo no entraré en aquesta polèmica ni com a candidat. Com a ministre he tingut una relació molt fluida amb tots els consellers de totes les comunitats.
Quan podrem anar sense mascareta pel carrer?
A l’estiu, si tot va bé, tindrem un 70% d’immunitzats i es podrà pensar en altres escenaris. També caldrà veure si s’ha de mantenir la mascareta en alguns àmbits.
Per què una llista de persones que no es vulguin vacunar?
RENÚNCIA AL CÀRREC
“Fins a la campanya m’ocuparé del ministeri i en 15 dies explicaré la proposta electoral”
L’ANUNCI DE LA CANDIDATURA
“És veritat que no ho vaig dir el dia abans, però entenc que depenia d’Iceta”
EXIGÈNCIA DE VACUNACIÓ
“Cal preguntar-se si una persona que no es vol vacunar pot treballar com a sanitari”
No és cap llista. La vacuna a Espanya és voluntària. Però per a tota persona que rebutja una teràpia això consta al seu historial clínic. Som en una pandèmia, i no vacunar-se afecta els altres. El Govern central garanteix a tothom l’accés a una vacuna segura i eficaç. Si algú la rebutja ha de constar. Amb total garantia de protecció de dades.
Està sorgint un debat ètic sobre si se’t pot exigir la vacunació, per exemple, per accedir a un lloc de treball.
No és el que estem plantejant. Cal dur un registre únic per saber a qui se li ha administrat, quan i on. I quedaran registrats els que la rebutgin en l’exercici legítim del seu dret. El que vostè planteja ja ho veurem. Caldrà preguntar-se si una persona que no es vol vacunar pot treballar en una residència de gent gran o en l’àmbit sanitari.
També pot ser un motiu de discriminació laboral.
Crec que la vacunació no pot ser un requisit sense més ni més per accedir a un lloc de treball, però sí que es pot plantejar en determinats àmbits. Però el més important és garantir a tothom l’accés a la vacuna. I no passa a tot el món.
No és estrany que en un país que ha patit tant la pandèmia el titular de Sanitat sigui un actiu electoral?
Concebo la política com a servei públic, i així vaig afrontar la pandèmia. No vaig pensar si jo en sortiria bé o no. Això no m’ha robat ni un segon.
El lema del PSC per a aquesta campanya és “Torna Catalunya”. Quina Catalunya volen que torni? La del tripartit?
La Catalunya on tots ens parlàvem, capdavantera en avenços socials, econòmics, que tenia ambició, cohesió social, excel·lent en sanitat... Fa deu anys que anem molt despistats. Ens hem empobrit, dividit, desprestigiat... i això no pot continuar així. Hi ha moltes formacions més entossudides a reivindicar que tenien raó fa deu anys que a reivindicar una dècada nova. A més, tots tenim part de responsabilitat en el que ha passat a Catalunya. Tots ens hem equivocat.
En un any Sánchez no ha presentat una proposta per resoldre el conflicte català. N’hi ha? O només bones paraules?
Hi ha hagut una actitud molt diferent de la del PP. El pressupost és el primer que compleix amb l’Estatut. I la voluntat de diàleg, sempre respectant el marc de convivència i sense rebutjar la possibilitat de modificar-lo per les vies que estableix aquest mateix marc, ha quedat acreditada.
Sembla que només posin sobre la taula els indults.
El que ha passat aquest any ha obligat a posar la prioritat en un altre punt. Però això no vol dir que no puguem parlar de tot, sempre que es deixin de banda les actituds unilaterals. Respecte als indults, ningú no ha de tenir privilegis ni perjudicis, tothom té dret que es plantegin i el Govern central té l’obligació de tramitar-los. Obrir una dècada fructífera per a Catalunya i per a Espanya requereix alleujar tensions, afavorir el diàleg i mirar cap al futur, sempre amb respecte a la llei.
Parlen de superar blocs però rebutgen governar amb ERC. ERC defensa la independència i nosaltres creiem que aquest no és l’horitzó que necessita Catalunya. No hi ha possibilitat de formar govern amb ERC, però això no significa que no es pugui arribar a pactes.
Podrien facilitar una investidura de Pere Aragonès?
No dic això.
ERC va facilitar la de Sánchez. I jo ho agraeixo. Però estem parlant de quin horitzó oferim als catalans. I jo aspiro a liderar el retrobament. No hi haurà un govern del PSC amb ERC ni suport a cap govern liderat per algú que defensi la independència.
Quina lectura farà si hi ha més del 50% de vot independentista?
Crec que no passarà. Per tant, no especularé. Crec que a Catalunya no hi ha un sentiment majoritari en aquest sentit.
Encara que guanyés, necessitaria aliances de govern. Amb qui?
El que em sembla més raonable és un govern amb els comuns. Tot és millorable, però aquesta és una fórmula que està funcionant a Espanya. I necessitem polítiques progressistes.
Catalunya està mal finançada? Cal revisar el sistema de finançament i el model fiscal. En això Catalunya ha de tenir un paper actiu. No m’agrada que s’hagi absentat d’aquest diàleg. Les coses cal defensar-les i lluitar-les. No es tracta d’exigir privilegis. Cal treballar per un finançament just des de la lleialtat institucional.
La Comunitat de Madrid atia la polarització política?
Jo he descobert un Madrid acollidor. Després hi ha estils polítics que, per cert, no van tenir el suport majoritari dels ciutadans. Potser sembla ingenu, però hem de fer la vida millor als ciutadans. Ho dic fins i tot des d’una perspectiva d’humanisme cristià.
El Govern espanyol insisteix en la cogovernança, en les conferències de presidents. Ara bé, funcionen, la coordinació i la lleialtat?
És una qüestió d’aprenentatge conjunt. Un estat compost requereix mecanismes de coordinació i també cultura política. De vegades la gent es pregunta per què no tots prenem una mateixa decisió, però les qüestions complexes no tenen respostes senzilles.
MIRAR AL FUTUR “Hi ha formacions entossudides a reivindicar que tenien raó fa deu anys”
INDULTS “Obrir una dècada fructífera per a Espanya i Catalunya requereix alleujar tensions”
GOVERN DE COALICIÓ “Em sembla raonable la fórmula que funciona a Espanya, governar amb els comuns” “No hi haurà cap govern del PSC amb Esquerra”