La ‘rave’ és el missatge
El terme rave comença a utilitzar-se, amb referència a festes, al Londres alternatiu dels 50 i els 60, quan músics com l’autodestructiu Keith Moon, bateria dels Who, són considerats ravers per les seves gresques infinites. Seixanta anys després, la paraula rave, reinterpretada, continua referint-se a les festes sense fi, com la que s’ha prolongat durant 40 hores seguides a Llinars del Vallès. Canvia la música, canvien les begudes i les substàncies, canvia el decorat, però l’esperit és el mateix... fins a cert punt.
Fins a cert punt, ja que el context té en aquest cas un paper determinant a l’hora de jutjar els seus responsables. Al Swinging London, les raves van sorgir com una revolució de vitalitat davant la trista Anglaterra de postguerra. En temps de prepandèmia, la festa sense fi ha servit als joves per rebel·lar-se pacíficament contra el rutinari trànsit entre la nit i el dia. Però el context en què es va celebrar la rave de Llinars, amb la corba de contagis embogida, incorpora una altra motivació: revoltar-se contra les restriccions sanitàries. Al fer-ho d’una manera tan conscient, molts assistents es van posar al nivell dels negacionistes que a Michigan o Wisconsin es van enfrontar sense mascareta als governadors demòcrates. Quina és la víctima de la seva rebel·lia? Un sistema públic de salut que d’aquí uns dies haurà de desviure’s per atendre’n alguns d’ells o els seus familiars, perquè el virus no perdona les imprudències. És aquell punt en què el que considerem àcrata i el que considerem neoliberal es donen perillosament la mà. És una actitud aquesta que no té res a veure amb la de la majoria dels joves, que estan sacrificant nits i vacances dels seus millors anys pel bé de tots. Perquè la solidaritat pot considerar-se, també, un acte de rebel·lia.
Aixímateix,resultadifícild’entendrequeelsMossoshagintrigat tant a desactivar aquesta bomba de contagi, per molt que s’al·legui que fer-ho amb pocs mitjans podia suposar un perill més gran. Ni tan sols queda el consol de saber que se serà implacable amb els infractors: tal com va publicar l’equip d’A Fons d’aquest diari, moltes d’aquestes multes no arriben a cobrar-se. Es podia llançar un missatge pitjor en vigílies d’un nou pas de rosca que empobrirà encara més tants empresaris i assalariats?