La felicitat derrota la pandèmia
La covid no ha fet més infeliços els espanyols, que lamenten sobretot l’impacte en la vida social
La felicitat no ha desaparegut del particular diari de l’any de la pesta dels espanyols. Després de nou mesos de patir les conseqüències de la pandèmia provocada per la covid, i malgrat el luctuós balanç de mort i patiment, la ciutadania manté les constants vitals del seu estat d’ànim. En altres paraules: segons el Centre d’Investigacions Sociològiques, els espanyols no són més infeliços com a conseqüència de l’emergència sanitària. Ans al contrari: la nota anual en l’escala de la felicitat personal que confessen els ciutadans no ha deixat de créixer. Va ser del 7,7 l’any 2018, va pujar una dècima el 2019 i voreja el 8 el 2020, després de l’esclat de la pandèmia.
Però això no és tot. El grau de satisfacció amb diferents aspectes de la vida, com ara la convivència familiar o la salut, ha resistit els efectes de la pandèmia i manté les mateixes notes que abans de l’arribada de la covid: un 8,4 la vida familiar (que va escalar a una puntuació del 8,7 en l’interregne de l’estiu) i un 7,9 la salut (que també va superar el 8 quan la primera onada de l’epidèmia començava a quedar enrere).
Certament, i com no podia ser de cap altra manera, la satisfacció amb el nivell de vida s’ha ressentit de l’impacte econòmic de la pandèmia i ha caigut del 7,7 que hauria obtingut abans de l’arribada de la covid al 7,4 que es va registrar en plena emergència sanitària. Això sí, malgrat aquest retrocés, la nota continua estant per sobre de la que es va registrar el 2019 (7,2) o el 2018 (7,1).
Ara bé, el capítol en què els espanyols es mostren més insatisfets amb els efectes de la covid és el relatiu a la vida social. Durant el primer trimestre del 2020 els ciutadans consultats pel CIS van puntuar amb un 8 el nivell de satisfacció respecte a les relacions socials. En canvi, després de l’esclat de la pandèmia la nota va caure fins a un 7,3. És a dir, set dècimes menys (i sis respecte a la puntuació del 2019, o cinc amb relació a la del 2018). El repunt del juliol (fins al 7,8) difícilment es mantindria actualment, en plena segona onada del coronavirus.
La preocupació per l’impacte de la pandèmia sobre la vida social dels espanyols s’ha apreciat fins a l’últim sospir del 2020. El baròmetre del desembre del CIS registrava un percentatge deu punts superior de ciutadans que confessaven un impacte més gran de l’emergència sanitària sobre la vida social (més d’un 72%) que no pas sobre la vida personal (menys d’un 63%). I, per contra, mentre que un 36% dels ciutadans consultats afirmaven que la pandèmia amb prou feines els havia afectat la vida personal, només un de cada quatre espanyols deia el mateix sobre la vida social.
Les percepcions segons el signe polític dels consultats també eren diferents, tot i que no gaire pel que fa a les puntuacions que els diversos grups de votants emetien en l’escala de la felicitat personal o de la satisfacció amb diferents aspectes de l’existència. En canvi, quant a l’afectació de la pandèmia en la vida personal i social, el sentit del vot sembla que hi té alguna influència.
Per exemple, els electors de Vox o del PSOE són els que amb menys força reconeixen que la vida personal o social s’han vist afectades per les conseqüències de la pandèmia. En canvi, els votants de Ciutadans i d’Unides Podem són els que admeten un impacte més important de la covid, i sempre en percentatges per sobre de la mitjana. De fet, un 81% dels electors de Ciutadans (gairebé 12 punts més que els de Vox) confessen que l’epidèmia els està afectant molt o bastant la vida social.
Tot i això, l’edat i el gènere també podrien explicar algunes d’aquestes diferències. Ciutadans i Unides Podem aconsegueixen els millors registres entre els electors de 18 a 44 anys, un grup amb una vida social més intensa. Per contra, el PSOE obté els suports més amplis entre els més
La satisfacció amb el nivell de vida ha caigut respecte al març del 2020, però no davant la registrada el 2019
Els electors de partits independentistes noten en gran manera l’impacte de la covid sobre l’activitat pública
Els votants de Vox són els que menys afectada veuen la vida social o personal; els de Podem i Cs, els que més
grans de 65 (tot i que ara també aconsegueix percentatges elevats d’estimació de vot entre els electors de 18 a 24 anys).
Pel que fa a Vox, és veritat que té pocs suports entre els més grans de 65 anys, però encara en té menys entre les dones. I són justament les dones les que diuen que han patit l’impacte de la pandèmia en la vida social i personal amb més força que els homes.
Naturalment, les percepcions més laxes dels electors d’ultradreta sobre les conseqüències del coronavirus també es podrien veure influïdes per l’elevat negacionisme que tenen respecte les epidèmies i les vacunes o pel rebuig ideològic de les restriccions col·lectives.
Finalment, el món de l’independentisme català mostra alguna paradoxa, com ara nivells baixos d’impacte de l’epidèmia sobre la vida personal (inferiors a un 60%) però percentatges molt alts respecte a les conseqüències sobre la vida social, que arriben a un 80%, fins a vuit punts per sobre de la mitjana. Una possible explicació? La covid ha liquidat les grans concentracions humanes que reunia el procés.