Interior ha acostat 103 etarres el 2020, la majoria quan obtenien el segon grau
Només 36 hores abans que s’acabés el 2020 el Ministeri de l’Interior va anunciar el trasllat més gran de presos d’ETA des que Fernando Grande-Marlaska va prendre possessió com a ministre, el juny del 2018. Onze etarres més van ser traslladats a presons del País Basc o províncies limítrofes, i així es tancava l’any amb l’acostament de 103 reus d’ETA que van aconseguir beneficis penitenciaris passant –la gran majoria– del primer al segon grau de reclusió.
Amb els 103 acostaments el 2020 ja són 131 els trasllats que s’han atorgat a presos etarres des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa: el 2019 van ser 11 els reus que es van veure beneficiats per aquesta mesura i el 2018 havien estat 17, segons dades ofertes des d’Institucions Penitenciàries a La Vanguardia.
A Interior insisteixen que en cap cas s’està fent un tractament col·lectiu, com denuncien les associacions de víctimes, sinó que els trasllats responen a un tracte individualitzat: qui proposa que un etarra sigui traslladat o que se li modifiqui el grau de compliment són les juntes de tractament de cada presó.
Dels onze últims trasllats anunciats pel Ministeri, vuit són etarres que han acceptat la legalitat penitenciària. Entre aquests presos, la majoria han enviat escrits en què manifesten el seu “rebuig a la violència”, es desvinculen de la banda terrorista i reconeixen “el dolor causat” a les víctimes.
Un d’ells és Juan Carlos Iglesias Chouzas, àlies Gaddafi, que compleix condemna de 30 anys –des del juliol del 2003– per delictes d’assassinats, atemptats, estralls, terrorisme, dipòsit d’armes i explosius, detenció il·legal i robatori amb violència. Serà traslladat del Centre Penitenciari d’Alacant II al Centre Penitenciari de Dueñas, a Palència, després d’assumir la legalitat penitenciària, presentar un escrit reconeixent “el mal causat” i decidir “no recórrer mai més a la violència”. L’acostament és possible després que la secretaria general hagi resolt el seu progrés al segon grau penitenciari.
“La política de dispersió va ser una política antiterrorista i va ser molt eficaç. Però es va vèncer l’organització. Estem parlant de persones condemnades a qui no s’està deixant en llibertat; simplement s’està complint la llei, revisant expedient per expedient”, explicava el mateix ministre de l’Interior en una entrevista amb aquest diari.
Unes explicacions que no convencen l’Associació de Víctimes del Terrorisme, des de la qual es considera que s’ha posat fi a la política de dispersió. “No ens val que firmin suposades cartes de penediment i després surtin de presó orgullosos i amb homenatges. Això de les cartes és un paperot orquestrat per l’entorn dels presos per vestir el seu acostament a presons del País Basc”, assegura Carmen Ladrón, advocada de l’AVT. “Ni n’estan penedits ni res”, sentencia.