L’emèrit i el cas Dina marcaran l’inici judicial del 2021
L’agenda dels tribunals d’aquest nou any ve carregada de qüestions polèmiques, com ara el judici a la caixa B del PP, els indults als líders independentistes o el final de la instrucció del cas Kitchen
Aquest nou any 2021 arrenca amb una agenda judicial que marcarà la política. El Tribunal Suprem té sobre la taula dos casos d’importància nuclear, que haurà de resoldre en aquest inici de curs. El primer serà decidir si investiga el vice-president segon del Govern central, Pablo Iglesias, pel cas Dina, una peça oberta de la macrocausa en què s’investiga una organització criminal dirigida per membres de la Policia i presumptament liderada per l’excomissari José Manuel Villarejo, empresonat el novembre del 2017. També haurà de tornar abordar si investiga el rei emèrit Joan Carles I, després d’una nova petició d’Esquerra Unida, que està lluitant perquè el pare del Rei respongui davant la justícia per la seva presumpta fortuna oculta. Entre un i l’altre, el mateix òrgan judicial haurà d’informar sobre els indults els líders independentistes catalans.
A l’Audiència Nacional se sabrà la sentència pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 i es jutjarà la caixa B del Partit Popular.
L’EMÈRIT, AL PUNT DE MIRA
La Fiscalia s’haurà de pronunciar en un informe reclamat pel Tribunal Suprem sobre una nova petició d’Esquerra Unida, juntament amb el Partit Comunista d’Espanya i Fòrum d’Advocats i Advocades d’Esquerra perquè s’investigui el rei Joan Carles. Aquests partits van sol·licitar a l’alt tribunal abans d’acabar l’any que revisi la seva decisió d’arxivar la querella contra l’emèrit després que s’hagin revelat noves dades sobre els seus comptes a l’estranger i sobre l’ús d’unes presumptes targetes black sufragades per un empresari mexicà.
El que ha fet la Sala Penal, presidida per Manuel Marchena, és donar trasllat a la Fiscalia perquè informi si existeixen indicis de delicte contra l’anterior cap de l’Estat. Es dona la circumstància que el ministeri públic té obertes tres investigacions sobre la fortuna de Joan Carles de Borbó. La primera es deu a una sèrie de comptes a l’estranger, concretament a Suïssa, a nom de fundacions a través de les quals presumptament ha gestionat fons no declarats davant la hisenda púbica. La segona línia d’investigació és la recepció de regals i l’ús d’unes targetes a través de comptes corrents a nom de terceres persones, concretament d’un militar que sufragava les despeses amb diners d’un empresari mexicà. I l’última línia d’investigació és la presumpta ocultació d’un compte actiu a l’illa de Jersey.
El fiscal ha de decidir si informa en contra de la querella presentada per aquestes acusacions populars i segueix les seves diligències d’investigació fins a tenir dades contrastades sobre la presumpta comissió de delictes o si altrament fa el pas i dona suport a la seva investigació. Tot i això, fonts fiscals recorden que ja es van oposar a les querelles anteriors i ara per ara es continua analitzant la documentació i valorant si és la mateixa Fiscalia la que elabori i interposi la seva pròpia querella una vegada estudiada l’existència d’indicis delictius, la seva prescripció i l’abast de la inviolabilitat de Joan Carles si els fets van ser comesos durant el seu regnat.
PABLO IGLESIAS, PENDENT DEL TS
Una de les primeres decisions que adoptarà la Sala Penal del Suprem aquest nou any judicial és si inicia una investigació respecte al vicepresident Iglesias pel conegut com a cas Dina, com va reclamar el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que investiga l’excomissari Villarejo. Aquest magistrat va enviar una exposició raonada a l’octubre reclamant al Suprem que investigui el líder de Podem, ja que està aforat davant aquest òrgan, per la presumpta comissió de delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics i acusació o denúncia falsa i/o simulació de delicte per haver-se quedat el telèfon mòbil de la qui llavors era la seva assessora durant els anys que va ser al Parlament Europeu, Dina Bousselham.
Des del novembre, l’Alt Tribunal té l’informe de la Fiscalia, que va informar en contra d’iniciar un procediment al Suprem ja que va entendre que encara queden diligències per practicar, com arribar fins al fons de la qüestió de si va poder ser Iglesias la persona que va destruir la targeta de Bousselham un cop que va arribar a les seves mans després del robatori del dispositiu.
El tribunal afronta l’estudi d’aquest cas a la tornada de les vacances de Nadal, després que els últims mesos hagi estat centrat en la revisió de mig centenar de denúncies i querelles contra el Govern central per la gestió de la covid, que finalment va desestimar.
LA GESTIÓ DE LA PANDÈMIA
El Tribunal Suprem va rebutjar investigar els membres de l’Executiu presidit per Pedro Sánchez per les deficiències en la gestió de la pandèmia. Tot i això, la Sala va reclamar que els tribunals ordinaris revisessin alguns casos que eren especialment conflictius perquè analitzin si s’han pogut donar conductes delictives. Concretament es referia a algunes actuacions en residències de gent gran per negar-se a traslladar malalts als hospitals en plena pandèmia, a la falta de material de protecció entre els sanitaris i les forces de seguretat i a la distribució de material defectuós. En diversos jutjats de tot Espanya ja s’estan estudiant denúncies i querelles en aquest sentit des de la primera onada tot i que són poques les que estan prosperant.
ELS INDULTS AL PROCÉS
Un altre dels focus que té pendents de resoldre el Tribunal Suprem és el seu dictamen sobre els indults sol·licitats per als líders independentistes condemnats per sedició. La Fiscalia ja ha informat en contra de la mesura de gràcia i ara queda per conèixer la posició del tribunal que va condemnar l’ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i uns altres onze responsables de tirar endavant les lleis de desconnexió i organitzar el referèndum de l’1 d’octubre.
SENTÈNCIA PEL 17-A
L’11 de gener arrenca la fase final del judici pels atemptats de Barcelona. Tant els autors materials com el líder de la cèl·lula estan morts tot i que l’Audiència Nacional asseu al banc dels acusats dos presumptes membres de la cèl·lula que no van actuar en la matança i un presumpte col·laborador. Un cop finalitzi el judici, el tribunal presidit per Alfonso Guevara començarà les deliberacions per fixar les seves responsabilitats.
La sentència donarà una resposta judicial a les víctimes quan determini com es va conformar la cèl·lula, com van preparar els atemptats i com els van executar.
LA CAIXA B DEL PP, A JUDICI
El 8 de febrer arrencarà a l’Audiència Nacional el judici pel cas conegut com a Papers de Bárcenas, és a dir la caixa B del PP que es va destapar per la comptabilitat paral·lela apuntada per l’extresorer
El 8 de febrer arrenca el judici per la caixa B del PP destapada pel seu extresorer Bárcenas
Luis Bárcenas, actualment a la presó per la trama de corrupció de l’operació Gürtel. Aquest judici aflorarà com el partit presidit per Pablo Casado, i anteriorment per Mariano Rajoy i José María Aznar, va utilitzar un mecanisme per rebre diners no declarats d’empresaris davant el Tribunal de Comptes.
Va ser precisament aquest fet el que hauria provocat la planificació d’una operació parapolicial des del Ministeri de l’Interior per frenar les intencions de Bárcenas de lliurar a la justícia tota la seva documentació, en una operació anomenada Kitchen, per la qual es troben actualment investigats l’exministre Jorge Fernández Díaz i el seu ex-número dos, Francisco Martínez.