La llibertat d’expressió està de pega
Acadèmics de Dret Penal i Constitucional creen un projecte d’anàlisi i divulgació per frenar la fustigació d’aquest dret fonamental
La nostra llibertat d’expressió és una granota en aigua tèbia que es va escalfant sense que la nostra ànima batràcia s’immuti, com si haguéssim topat amb un spa i haguéssim confós l’Avecrem amb sals de bany. Però un grup d’especialistes en Dret Penal i Constitucional, preocupats per la deriva legislativa, jurisprudencial i administrativa, ha posat en marxa la iniciativa en línia LibEx, una eina per a operadors jurídics –jutges, fiscals i advocats– on s’ofereix compendi de doctrina sobre l’aplicació, no només del Codi Penal i de la protecció dels drets fonamentals, sinó també dels formalismes lesius. Dirigida pel catedràtic de Dret Penal de la Universitat Carlos III Jacobo Dopico, i amb un ampli grup de coordinadors que comprèn juristes com Rafael Alcácer Guirao, exlletrat del Tribunal Constitucional; el director de la càtedra de la Unesco de Drets Humans i Poders Públics, Jon M. Landa Gorostiza; la catedràtica de Constitucional de la Jaume I María Luisa Cuerda Arnau; la catedràtica de Constitucional de la UB Laura Díez Bueso, o el lletrat en cap del servei de doctrina constitucional del TC, Luis Pomed Sánchez, entre d’altres. En la presentació, el 14 de desembre, van participar noms del prestigi d’Adela Asúa, vicepresidenta emèrita del TC, consellera d’Estat i catedràtica emèrita de Penal; Ana Ferrer, magistrada de la sala Penal del Suprem, o Álvaro García Ortiz, fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General, entre altres primeres espases del Dret Penal i Constitucional.
Amb el tancament d’any, mentre miràvem el compte enrere de l’infaust any que acabava (una altra vegada el cava i el raïm i el quitrà...), les altes magistratures van reprendre la podadora, que sembla voler convertir la fronda exuberant de la loquacitat de la democràcia en una bardissa quadriculada de respectabilitat i silenci; el bosc liberal, fet un parterre. El 14 de desembre, una setmana després de la festa constitucional, el tribunal homònim optava per protegir les banderes de la vilesa de persones amb encenedor. No va ser l’acte de la combustió el que van deixar sense empara, sinó la mera incitació piròmana: un tribunal dividit va fixar que la invitació a “calar foc a la puta bandera” –que va fer un sindicalista a Ferrol– és delicte d’ultratge als símbols. Als quatre dies, l’associació tradicionalista Abogados Cristianos –un dels col·lectius més actius en aquests combats– formalitzava una querella contra el director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, per l’exposició La bondadosa crueldad. León Ferrari. 100 años plena de motius crístics satírics. I cinc dies més tard, el Suprem confirmava la condemna de 40.000 euros a la revista Mongolia per haver caricaturitzat en un cartell el torero José Ortega Cano. El catedràtic de Constitucional Miguel Presno Linera, també integrant de LibEx, ja va escriure el 2018, en ocasió de la sentència en primera instància, que “ens trobem davant una caricatura que s’ajusta a l’ús social, com demana la llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”, una opinió crítica que ratificava aquests dies.
Aquests paranys no sorprenen en un país de clara tradició liberal on les revolucions il·lustrades que van seguir l’americana (1777) i la francesa (1789) van fracassar, com recorda el famós oli d’Antoni Gisbert L’afusellament de Torrijos i els seus companys a la platja de Màlaga(1887-1888). Però el problema és que als que ja són patents –amb músics empresonats o exiliats–, amenacen d’afegir-ne de noves. Un repàs de la guia de LibEx, del que hi ha ara i el que ha de venir, apunta una estretor creixent de la llibertat i la vocació punitiva tant dels sectors conservadors i reaccionaris com dels progressistes.
L’ADMISSIÓ A TRÀMIT
Sona estrany, però en l’admissió a tràmit d’una querella ja habita una sanció pública. Per això, la llei d’enjudiciament criminal fixa que no pot ser un simple filtre d’idoneïtat tècnica de la denúncia, sinó que ha de ser “un primer judici del possible caràcter delictiu de la conducta”, expliquen els especialistes de LibEx, que ha “de conduir a la inadmissió” si no s’observa fet delictiu: el contrari lesiona els drets del denunciat.
INJÚRIES A ALTES INSTITUCIONS
El mateix tipus penal de calúmnies o injúries al rei o membres de la seva família està en discussió dels especialistes, per això la jurisprudència que recull LibEx apunta que hi ha d’haver un dol greu i doble –a l’honor de les persones i al prestigi de la institució– i recorda la doctrina del TEDH, que va condemnar Espanya, ja que “la posició dominant que aquestes institucions ocupen obliga les autoritats a demostrar contenció en l’ús de la via penal”. La interpretació restrictiva d’aquests tipus penals es promou també per als d’injúries greus a òrgans executius, legislatius o jurisdiccionals, o a la policia i els exèrcits, recollides als articles 490 a 504 del Codi Penal. A aquest capítol cal afegir l’ultratge a Espanya i els seus símbols, de l’article 543, sobre el qual LibEx diu que la jurisprudència reconeix que conductes que poden semblar pròpies d’aquest tipus penal estan “emparades per la llibertat d’expressió en matèria política o la llibertat de crítica”.
DELICTE D’ODI I ENALTIMENT
Recollits a l’article 510 del Codi Penal, aquests delictes inclouen la protecció de col·lectius vulnerables i persegueixen l’enaltiment racista i xenòfob, però també vinculen l’article 525, que afecta els delictes contra els sentiments religiosos. Els experts recorden la interpretació restrictiva i l’exigència de dol, en l’últim cas, de doble naturalesa, en què s’han de presentar l’escarni de dogmes o ritus i la intenció vexatòria sobre els creients. I aquest dany ha de ser intencionat, no n’hi ha prou que algú senti l’ofensa. La prudència punitiva també la proposen els experts per als delictes d’enaltiment terrorista i humiliació a les víctimes, recollits a l’article 578 del Codi Penal.
AMENACES FUTURES
Mentre molts especialistes, alguns integrats al grup LibEx, promouen la supressió de molts dels delictes referits (eixamplats per l’anomenada llei mordassa, del PP), o almenys, que majoritàriament puguin ser combatuts des de la via civil i no des de la penal, com un mecanisme de modernització i ampliació de les llibertats polítiques, el legislador sembla caminar en sentit contrari. Algunes de les lleis en cartera del Govern central de coalició coquetegen avui amb ampliar els delictes d’opinió. Passa, per exemple, amb les lleis LGTBI i de Llibertat Sexual que promou el ministeri d’Igualtat, que –a falta de la redacció final– proposen noves modalitats de l’odi delictiu, per via penal o de sanció administrativa. Una altra patata calenta és el projecte de llei de la Memòria Democràtica, que impulsa la vicepresidència primera i que estudia la idea de perseguir per la via penal l’enaltiment del franquisme. No sorprèn aquesta tendència en un país on l’únic liberalisme que ha arrelat és el de la baixada d’impostos i la desregulació laboral, i en el marc d’una crisi mundial de la democràcia liberal que l’exsecretari d’Estat de Cultura i Agenda Digital José María Lassalle defineix com l’“ofensiva il·liberal”. Ni tan sols les organitzacions gremials del periodisme, custòdies de tan fràgil dret fonamental, no han emès cap queixa, mentre la temperatura de la cassola puja i la nostra granoteta somriu, ignorant que hi ha anques al menú.
La doctrina d’ultratge a la bandera, la condemna a ‘Mongolia’ i la querella al Reina Sofía dicten l’actual paisatge punitiu