Propòsits fàcils per al 2021
Que si fer més exercici, que si menjar més sa, que si beure menys, que si deixar de fumar, que si estalviar més, que si per fi veure Breaking bad o llegir Marcel Proust... Propòsits d’Any Nou: quina mandra!
No. No m’enganyaré. M’ho posaré fàcil el 2021. Em proposaré una llista del que no vull fer, començant per coses en les quals no vull pensar ni, per tant, opinar. Així milloraré la meva qualitat de vida i aportaré el meu granet a la pau social. No perdré tant el temps, el meu tresor més valuós, i contribuiré a reduir la cridòria que defineix l’era de la desinformació.
Faré neteja. En comptes d’emprendre noves tasques abandonaré, en alguns casos, vells interessos. No invertiré energia o indignació en qüestions que m’avorreixen o de les quals em manca informació. No seré, ni en privat ni en públic, com aquells tertulians de la ràdio o la televisió que alegrement pontifiquen sobre temes dels quals no en saben res.
Sense aventurar cap judici, sense desitjar menysprear ningú, aquí va la meva llista de coses a les quals em proposo de no fer atenció l’any que acaba de començar:
L’epidemiologia.
The Crown.
Meghan Markle, el seu marit i el nadó.
Netflix.
El rei d’Espanya, el rei emèrit, els Reis d’Orient. La Copa del Rei.
Els pessimistes.
El tema transgènere. Les eleccions presidencials del FC Barcelona.
Les columnes de Mario Vargas Llosa.
Les Kardashian. Puigdemont.
El veganisme.
Els pronòstics econòmics. Els Oscars.
El bàsquet.
Ioga.
Pilates.
El chavisme.
Els algoritmes. Zidane. Maradona.
El tennis (tret de si juga Nadal).
Les apostes sobre el futbol. El futbol (fins que tornin les multituds o fins que Messi se’n vagi a un equip que valgui la pena).
La Fórmula 1. TikTok.
Els concursos televisius, especialment els de caçatalents.
La Xina (massa complex). Austràlia (massa avorrit). 5G.
Gent ressentida, incòmoda en la seva pell.
La llei Celaá.
Vox.
L’islam.
Els fàcilment ofesos. Mindfulness.
L’ONU.
Greta Thunberg.
Els influencers.
Els Jocs Olímpics.
Bill Gates.
Les vides dels famosos/famoses.
George Clooney.
El Papa.
La CUP.
Albert Rivera.
Els avantatges de viure confinats.
Wuhan.
La paraula epicentre (ja n’hi ha prou...).
Dedicar hores de vida a intentar resoldre problemes per telèfon amb empreses de serveis (Hola, Bankinter...).
El Brexit. Tesla/Elon Musk. L’homeopatia. Ivanka i Melania Trump. Lleixiu, com a medicament. Frau electoral als EUA. Pel·lícules de superherois. Agenollar-se perquè aplaudeixin el teu bonisme. Postureig en general. Llibres que venen lliçons de vida.
Els consells.
Em proposo una llista del que no vull fer ni pensar ni opinar
En comptes d’emprendre noves tasques abandonaré vells interessos
Partits amistosos entre seleccions.
Tots els partits de seleccions, eliminatòries per al Mundial de Qatar no excloses.
Els gimnasos.
Fer més exercici. Beure menys. Menjar sa.
Deixar de fumar. Estalviar.
Veure Breaking bad o llegir Proust.
Em reservo el dret, per descomptat, a renegar de qualsevol d’aquests propòsits en qüestió de dies, fins i tot d’hores. Potser el més important és procurar no tenir massa idees fixes. Però, tan divertit que és això i com costa...