Ensenyar religions

Darrerament s’ha debatut sobre l’ensenyament de la religió, s’entén que la catòlica, malgrat que la Constitució estableix que Espanya és un país laic. Vaig apostatar fa onze anys, quan vaig comprendre que l’Església catòlica ha sigut el més gran negoci i el més fraudulent de la història de la humanitat. Paradoxalment, però, defenso l’ensenyament de les religions, sí, en plural. Crec que no hi ha cap altra assignatura que combini tan bé la història, la filosofia, l’antropologia i altres assignatures d’arrel humanista com ho fa el coneixement de les diverses creences que hi ha al món.

No podem privar els joves de les meravelloses històries de l’Antic Testament, dels Evangelis, també dels apòcrifs i els gnòstics, ni de saber qui foren els merovingis. Què va ser el concili de Nicea i el del Vaticà II. Quines diferències hi ha entre catòlics i ortodoxos, qui van ser Luter, Calví, què és l’Església protestant i qui eren els hugonots. Qui fou Mahoma i què diu l’Alcorà. Què prediquen el budisme, el taoisme o l’hinduisme? Coneixeran els fantàstics poemes èpics del Ramayana i del Mahabharata? Els negarem les fascinants llegendes de deus nòrdics i egipcis? Com poden gaudir de la lectura d’Homer o de Virgili si desconeixen la mitologia clàssica? Quins déus hi havia a l’Àfrica abans de la irrupció del cristianisme? Saben qui és Manitú o Popol Vuh? Entendran, llavors, la colonització de tot un continent? Quines diferències hi ha entre heretge, agnòstic o ateu?

Ramon Gausachs Calvet L’Hospitalet de Llobregat