Quant dura el present?
Semblava que l’any 2020 no s’acabaria mai. Es va fer llarg, per la monotonia dels dies confinats, una incertesa prolongada, i un tema que, pesat i repetitiu, no ha parat de sortir als mitjans des del mes de març, amb totes les seves derivacions i mutacions. Aquell coronavirus pel qual suposadament no calia cancel·lar el Mobile World Congress ha estat protagonista de l’actualitat cada hora, minut a minut, arreu del món. La vacuna pretén donar-nos un respir. Es parla d’esperança en el futur i ja planejam explicar el que hem viscut als nostres nets. Però, quant durarà aquest present entre el que ja va passar i el que en algun moment formarà part del passat?
El present dura entre tres i quinze segons, depenent del focus d’estudi. Per tant, gaudir del present és complicat, llevat que es tracti de degustar una bona besada o un bon vi. En general, com més jove ets, menys passat individual tens, i menor és l’interès pel passat anterior al teu naixement. El passat només existeix si se l’observa. Sol subratllar-se que, actualment, els joves no tenen futur. El futur només existeix en la imaginació,
Gaudir del present és complicat, llevat que es tracti de degustar una bona besada o un bon vi
i aquesta es desperta a través de les possibilitats (unes possibilitats ara mateix difícils de concebre). Avui és habitual resoldre-ho gairebé tot amb un clic. El present només existeix si li dones el temps que li correspon i hi pares atenció. De manera que, en l’era de la immediatesa, amb prou feines queda ja ni present, cada vegada més breu.
És allò que és bo, si breu, dues vegades bo, o dues vegades breu? Present també significa regal. Mostrar, oferir, posar davant; presentar. És curiós que teòricament hagi estat tan important viure el present (parlo del carpe diem, però també dels llibres de mindfulness, per exemple), i el menyspreu que, a la pràctica, se li té en les cues i les esperes, quan el present es fa notori i més present que mai. Costa de suportar. Com que no som sinó memòria, hi ha qui s’esforça a crear presents memorables i convertir-los així en un passat per recordar. El problema és que també això es redueix a un clic; a tants clics, de fet, que finalment es confonen els uns amb els altres, i no tenen res d’especial.
El 2020 vàrem aprendre que el temps pot adquirir formes i dimensions diferents. Els mesos que estiguérem tancats foren eterns, han transcorregut segles des del febrer, i a molts els queda la impressió d’haver perdut un any, entre altres coses importants. Però, ben pensat, potser mai no havíem estat tan conscients del present com llavors.