EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 18: ja han arribat les vacunes, parlem de teatre amb Julio Manrique i Cristina Genebat, un ministre ens ve a veure, el desastre de 2020 del Barça i el canvi al PSC: entra Illa per Iceta.
DILLUNS Conxita Barbeta
Pilar Rahola llança un debat d’alt interès social: s’han de vacunar obligatòriament els sanitaris que treballen en residències? La pregunta és ampliable a altres sectors laborals que afecten la salut pública en època de pandèmia. En directe parlem amb Conxita Barbeta, la segona persona vacunada a Catalunya, directora de la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet. La seva resposta no deixa dubtes: “Tots els professionals ens hauríem de vacunar. És necessari. Ens vacunen per donar exemple, i a més tenim l’enorme sort de ser els primers. Han estat mesos terribles a les residències”. Durant aquesta setmana tinc el debat molt present: la llibertat d’elecció davant la llibertat sanitària. Ho tinc clar: sempre cal evitar riscos. I qui no vulgui, que es recol·loqui en una altra feina.
DIMARTS Julio Manrique / Cristina Genebat
Fins al 17 de gener Les tres germanes, de Txékhov, al Teatre Lliure, amb el segell de Julio Manrique i un càsting de bandera liderat per Maria Rodríguez, Elena Tarrats i Cristina Genebat i acompanyat pels talentosos Iván Benet, Marc Rius, Mireia Aixalà, Lluís Soler, Carme Fortuny, Jordi Rico i Joan Amargós.
Avui ens visiten Julio Manrique i Cristina Genebat (per cert, amb un llibre interessant al mercat: Som iguals o no?).
Joan Lluís García els pregunta per la tercera persona que ha ajudat a adaptar el text de Txékhov, l’escriptor i col·laborador d’El Món a RAC1 Marc Artigau. I la resposta de Julio Manrique genera un atac de riure als presents: “Artigau per fer un trio és fantàstic”. Txim pum.
DIMECRES Juan Carlos Campo
Sento el ministre de Justícia: amable, pactista i, com diu el periodista i tertulià Francesc-Marc Álvaro, “com José Tomás”... va amb la capota incorporada. Ho toreja tot sense entrar en pràcticament res. Soc dels romàntics que continuen pensant que, si no millores el silenci, calla. S’agraeix que un ministre s’expliqui, cosa que amb el PP en el govern d’Espanya era francament difícil, però, alhora, si han de parlar és per explicar alguna cosa. No em refereixo a cap titular, veritable plaga politicomediàtica del segle XXI, sinó a explicar alguna cosa, comentar-la i fins i tot desenvolupar-la. Parlar al ciutadà i no al periodista, explicar al veí i no al militant. Sento el ministre i penso que tant ell com els oients hem perdut 45 minuts del nostre temps.
DIJOUS Antoine Griezmann
Ahir vaig veure el Barça, 1-Eibar, 1. Fa temps que em va passar l’edat de llançar res al televisor o d’insultar algú que no m’escolta. Però quan vaig veure que era Braithwaite el pobre que picava el penal a falta de Messi em va sortir el fanàtic/hooligan que porto dins adormit. Sento a la tertúlia de futbol Miguel Rico dient el que jo havia pensat la nit abans: però on és, Griezmann? Que aquest senyor no xuta els penals amb la selecció campiona del món? S’amaga, o que es foti el danès? I, per descomptat, amb el Barça també, com a la política, cal una bona comunicació. En una època de crisi bestial l’única veu la posa un senyor que fa cinc mesos que és al club (Koeman), un capità que diu poca cosa (Messi) i ningú més. Un desastre global.
DIVENDRES Miquel Iceta
Sento a la repetició d’El món a RAC1 l’entrevista a Miquel Iceta, que ahir va decidir abandonar la carrera a la presidència de la Generalitat i deixar pas al ministre Salvador Illa. Avui Iceta s’explica i després penja a Twitter l’entrevista amb el titular “Illa és el Messi de la política”. Els comentaris, en general, són atroços. Aquests dies he llegit barbaritats dirigides a tots els polítics, pensin com pensin. No són crítiques. Són insults, menyspreus... Aquesta setmana també han afectat el pianista James Rhodes per la seva nacionalització. No entenc que la política es continuï expressant allà amb el festival de bestieses que ningú no corregeix a fi que la necessària crítica guanyi el vòmit. Quin serà el primer partit que, com Joe Biden, decidirà que la campanya a Twitter sigui inapreciable?