Mercabarna aspira a captar fons europeus
La profunda renovació del mercat a l’engròs és la principal carta de Barcelona en els Next Generation
La gran aposta de Barcelona per optar als fons europeus de recuperació Next Generation té com a eixos centrals dos punts que emanen de la millor tradició de la capital catalana: la col·laboració públic privada que tants beneficis ha donat i disposar d’un singular mercat a l’engròs que nodreix de productes la seva xarxa de comerços de proximitat. Un projecte de renovació de Mercabarna per impulsar la digitalització i sostenibilitat mediambiental és el que compta amb un pressupost més gran de tots els que Barcelona vol presentar davant de Brussel·les: 277 milions d’euros amb participació d’administracions públiques, centres d’investigació, oenagés i grans, petites i mitjanes empreses. El pla ambiciona situar el mercat metropolità com el principal pol en logística alimentària de tot Europa. És l’esperat gran impuls de Mercabarna poc després del seu 50è aniversari.
“Pretenem millorar la competitivitat de Mercabarna i les seves empreses garantint la cadena de subministrament alimentari i augmentant l’exportació”, defineix el director general de Mercabarna, Jordi Valls. “És l’oportunitat per modernitzar i potenciar l’aposta estratègica pel comerç de proximitat fent-lo més sostenible”, afegeix la regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Ballarín.
El projecte s’anomena Mercabarna Gates i té diferents vessants. La primera és l’impuls definitiu a la digitalització del polígon alimentari, ara incipient. També es pretén avançar en la transició ecològica, apostant per la descarbonització amb, per exemple, punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, de gas o d’hidrogen.
A més, es planteja la creació d’un nou centre d’aprofitament alimentari per evitar el malbaratament i la instal·lació de contenidors intel·ligents per millorar el reciclatge.
Per augmentar la resiliència de les empreses i les oportunitats de negoci, el projecte també inclou l’esperada ampliació de la superfície del polígon alimentari, ara al límit de capacitat. Més enllà de majoristes, treballen productors de fred, manipuladors de productes o laboratoris de l’àmbit alimentari, entre altres tipus de negoci.
Un altre dels eixos d’actuació és garantir els processos d’homologació i certificació de productes, en un context d’auge dels aliments ecològics. Finalment, també es vol potenciar la innovació al sector alimentari covant i accelerant empreses emergents.
“És un projecte absolutament alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030, que vol impulsar un model d’economia més sostenible. Tot va en la línia del que marquen els fons Next Generation”,
INVERSIÓ 277 milions d’euros destinats al pla
AMBICIÓ El polígon es postula per ser el pol més gran en logística alimentària d’Europa
MODEL D’ÈXIT Un consorci públic i privat impulsa la iniciativa de modernització
remarca Montserrat Ballarín. Barcelona el presenta coincidint amb la seva condició de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible que ostenta aquest any. “En pocs llocs podràs trobar un clúster de 700 empreses sota lideratge públic que a més és un vector d’exportació important al sud d’Europa”, valora Jordi Valls. De fet, el mercat de fruites i verdures ja és el líder europeu. Però és que amb aquest nou impuls Mercabarna espera augmentar l’exportació un 67%, percentatge que representa un volum de negoci de 2.500 milions d’euros. Valls es mostra esperançat i confia que aquest sigui un dels projectes escollits per veure’s beneficiats per uns fons europeus que estan molt cotitzats.
“És la gran aposta de Barcelona per als fons Next Generation. És el projecte que més pressupost global té”, afirma la regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament. “Dona continuïtat al model de col·laboració públic privada. Mercabarna ja té aquest ecosistema”, afegeix Ballarín.
I és que l’empresa pública Mercabarna, encarregada de la gestió del polígon alimentari, no emprèn aquest camí sola. S’ha creat un consorci amb la participació del centre tecnològic Eurecat, l’oenagé Oxfam Intermón, Esade, Ideograma i l’Assocome, l’entitat que representa les 700 empreses de la unitat alimentària,
ACTORS IMPLICATS Empresaris, Eurecat, Esade, Oxfam i T-Systems, entre d’altres, participen en la idea
entre les quals hi ha els majoristes.
“Crec que amb aquest impuls podem arribar a ser el mercat majorista més important del món”, ambiciona el president d’Assocome, Joan Llonch. “Tenim moltes empreses dedicades a l’exportació, cosa que no passa en altres mercats d’aquest tipus. I amb els fons europeus se’n poden impulsar més”, argumenta Llonch.
Per al president de l’Assocome, el Mercabarna Gates pot significar un “gran impuls” per a tot aquest engranatge. “Estem treballant tots amb moltes ganes, crec que pot acabar bé”, comenta Llonch.
A més d’aquest consorci, s’estan acabant d’ultimar acords amb grans companyies de l’àmbit tecnològic i energètic. Una d’elles és T-Systems. “Mercabarna té una digitalització incipient, que es pot potenciar molt en un pol econòmic molt important”, opina el director d’Unitat Digital de la multinacional a Espanya, David Oliva. Aquesta firma col·labora amb Mercabarna des de fa temps. Durant el confinament per covid va elaborar un mercat a internet per gestionar les aportacions a entitats solidàries com la Creu Roja. Va ser l’embrió de l’incipient marketplace. “Via internet i mitjançant l’anàlisi de dades, Mercabarna pot arribar a ser molt més eficient i impulsar l’economia circular”, remata Oliva.
IL·LUSIÓ ENTRE MAJORISTES “Podem arribar a ser el mercat més important del món”, opina Joan Llonch