Canvi de guàrdia a ‘The New York Times’
Des d’aquest divendres, Arthur Gregg Sulzberger (conegut com a AG) és el nou president i editor del diari més influent del món. Durant tres anys va ser l’editor i ara, amb la jubilació del seu pare, acumula la seva presidència.
El patriarca d’aquesta dinastia va comprar el NYT el 1896 quan era un diari en fallida amb 9.000 exemplars però que a la seva mort va arribar al mig milió. Avui la seva difusió impresa s’acosta al milió d’exemplars (la meitat, subscriptors que paguen 1.000 dòlars anuals per rebre’l a domicili), i la digital suma més de 150 milions de persones. El seu rebesavi, que pertanyia a una família judeoalemanya, va passar els últims anys de vida obsessionat amb la seva herència i veient com el World dels Pulitzer, era venut poc després de la seva mort.
Avui The New York Times, ja en mans de la sisena generació familiar, és una poderosa “turbina informativa” impresa i digital que publica cada any 200.000 fotos, 60.000 articles, 4.000 vídeos, 500 podcasts i mig centenar de capítols de sèries televisives.
El seu valor en borsa és d’uns 8.000 milions de dòlars. Durant la crisi del 2008, les seves accions valien 3,5 dòlars; quan Trump va guanyar les eleccions del 2016 valien 12 i quatre anys després el valor de les accions del “fallit NYT” s’ha quadruplicat (48 dòlars). El brut de la Casa Blanca va aconseguir a més que entre el 2016 i el 2020 el NYT, i també The Washington Post, tripliquessin el nombre de subscriptors.
Amb quaranta anys AG, periodista alt, reservat, i discret (no va voler que fa dos anys la notícia del seu casament es publiqués a la secció d’enllaços nupcials), vesteix texans, admira a Jeff Bezos, és vegetarià i parla una mica de castellà après a l’Equador. Hereta una gran marca que vol tenir 10 milions de subscriptors de pagament en els pròxims cinc anys. El 2011, quan van decidir cobrar, el NYT no en tenia cap i avui superen els 6,5 milions.
L’èxit es deu a vuit anys prodigiosos d’un CEO, Mark Thompson, periodista britànic, A Thompson el succeeix Meredith Kopit, 49 anys, antiga executiva de Forbes que va començar al NYT com a directora de nous ingressos; el primer que va fer va ser contractar 80 treballadors amb cultura digital i va jubilar 40 publicitaris de la vella escola; va introduir els “publireportatges digitals” i va fer créixer publicitat i subscripcions digitals. Kopit és optimista: “Els Estats Units tenen 185 milions de persones que consumeixen notícies i només 25 milions paguen per llegir-les”. Per tant, hi ha molt terreny per conquerir.
Per aconseguir-ho, AG sap que necessita continuar millorant la qualitat del diari. I aquest any haurà de prendre una decisió important: substituir Dan Baquet, primer director de raça negra en la història del NYT.
Aquest nou trio ha de governar el diari en els propers anys després dels temps erràtics del seu pare, Arthur Sulzberger Jr., que van estar plens d’errors; tants que el NYT va estar a punt de fer fallida; el 1993 va pagar 1.100 milions de dòlars pel Boston Globe, que es va vendre el 2009 per 70 milions; van arribar tard a internet i quan ho van fer van invertir milions de dòlars en una societat separada per ressorgir-la en borsa, cosa que no van poder fer amb l’esclat de la bombolla de les dot.com.
El seu antecessor mancava de carisma i no deixava de parlar del final del paper. Avui, quan li pregunten al seu fill, AG respon: “Tenim diari imprès almenys per a vint anys més; de moment, venem gairebé un milió d’exemplars i, tot i que no tingués res de publicitat, guanyaríem diners els set dies de la setmana”. I davant el malastruc del seu pare afegeix: “Hi ha poques coses que em facin més feliç que desplegar les pàgines del diari imprès”.
AG va estudiar Ciència Política a Brown; una professora va descobrir que escrivia molt bé i li va aconseguir una beca al Providence Journal; va ser reporter de The Oregonian i el 2009 va arribar al NYT com a redactor de local; després va dirigir la seva oficina a Kansas City. Ja de tornada a Manhattan, la directora del NYT, Jill Abramson, li va proposar de liderar un grup de treball per repensar el futur digital del diari que va acabar en l’Innovation Report, informe de 98 pàgines en què es deia: som un diari imprès amb extensions digitals, però hem de ser un diari digital amb extensions impreses. I estan en aquest punt.