La postpandèmia: una oportunitat
La declaració de Cap d’Any de Cristianisme i Justícia proposa revisar alguns tòpics
La declaració de cap d’any de Cristianisme i Justícia (centre d’estudis dels jesuïtes) ofereix una reflexió crítica sobre alguns lemes sorgits de la pandèmia. Adverteix, a més, del risc d’interioritzar o acceptar acríticament un llenguatge que porta a normalitzar una situació de retallada de drets.
1. “La nova normalitat”. El centre afirma que “hauria de ser una aposta per un model radicalment sostenible socialment i ecològica”. Sense un replantejament de fons, diu el text, estem consagrant una situació insostenible i inhumana.
2. “Cuidem-nos”. L’objectiu ha de ser inclusiu i “abraçar especialment les persones que no tenen ningú que les cuidi”. Hem de qüestionar a què dediquem el temps, quin ús fem dels diners i de la propietat privada i quines opcions polítiques defensem. 3. “Jo em quedo a casa”. Aquesta apel·lació a la responsabilitat individual és necessària, però aquesta estratègia de distància social és una
anomalia. I ens hauria de portar a reivindicar els drets de les persones que segueixen sense sostre o en habitatges insegurs.
4. “Tot anirà bé”. Cal reconèixer amb humilitat que no tot anirà bé, perquè ens caldrà carregar amb totes les realitats de sofriment que ha generat la pandèmia: les morts, el drama de les residències, l’augment de la pobresa i les desigualtats.
5. “L’enemic”. El document lamenta el llenguatge i l’imaginari bèl·lic que es va apropiar del relat públic, referint-se a la guerra contra el virus i als exèrcits que combatien l’enemic. La manera d’afrontar una epidèmia és construint alternatives des de l’atenció, la presència, l’acompanyament, el consol i la resiliència.
6. “Resistiré”. La veritable resistència és la que genera reflexió i transformació, que subverteix la por i la temptació de no fer res; una resistència col·lectiva i solidària davant “l’amenaça de la depressió i la derrota, del cinisme, dels futurismes feixistes”, com escriu Donna Haraway.