A propòsit de la fama
Propòsits per a l’any nou? Fa anys i panys que no. Però l’altra tarda –encara era 2020–, en una ràtzia per Twitter, una foto penjada per Hibai Arbide, un periodista de la productora Muzungu, em va portar a dubtar si el de dijous era el canvi d’any en què per fi calia proposar-se algunes mesures. A la imatge es veia un piló en una vorera, potser una bústia de correus, amb una frase escrita en vermell, amb unes lletres que semblen de motllo, amb una tipografia preciosa, partides per unes gairebé imperceptibles línies blanques: “Stop Making Famous Stupid People”. SMFSP; llàstima que no tingui cap vocal que la converteixi en una paraula.
Vaig pensar immediatament que el 2021 m’afegiria a la campanya. Una amb què, per fi, estic d’acord. Higiene digital, higiene mental. No es tracta només de deixar de perdre el temps amb el croissant de l’esmorzar o amb el miol del gat d’amics, familiars o fins i tot d’individus digitals que no sé ni qui són, sinó que m’hi afegiria de manera activa (començaria per escriure aquesta columna) perquè almenys tot el meu radi d’acció sabés com detesto tanta fama insolvent. Que cadascú decideixi l’ego de quin pòtol alimenta, jo m’afegiria a SMFSP. Per què no se’m va acudir la idea a mi.
Vaig voler reforçar la meva adhesió a SMFSP entrant a les meves pròpies xarxes socials: a Twitter, S. ens recordava que aquell dia feia trenta anys del seu primer petó a la parella, i M. s’havia tornat a tenyir
‘Stop Making Famous Stupid People’ és obra de l’artista Plastic Jesus: ell continua sent un personatge anònim
els cabells; tots dos van pels 10.000 seguidors. Multipliqueu. Vaig explorar a Instagram i –són tres exemples a l’atzar– i em va suggerir que m’interessés per jwanyosef, alies bloody marvelous, pel que sembla artista, i que aplaudís les seves tres fotos (tres) amb el mateix barret de palla; també que saludés amparo_rt, model, especialitzada a retratar-se en biquini (vermell, principalment). Ell té 724.000 seguidors, ella 24.100. Una altra proposta era un vídeo de lleons (sense sexe).
Vaig voler saber qui havia inventat això de l’SMFSP, i no va ser tan fàcil. La banda de rap Los chikos del maíz fa servir aquesta expressió a la seva cançó Valerie Solanas (Stop Making Stupid People Famous), amb què recorda la història de l’activista que va intentar matar Andy Warhol per raons no aclarides mai del tot ; possiblement perquè ell no li va tornar mai (el va perdre) el guió d’una pel·lícula escrit per ella. Però la cançó no és del 2020, sinó del 2019 i, remenant una mica més, resulta que ni la banda ni Solanas van encunyar l’expressió, sinó que és encara anterior. Vaja. No hi havia cap campanya.
Vaig continuar les meves investigacions, fins a descobrir que Stop Making Famous Stupid People va aparèixer el 2013. Ho va inventar l’artista britànic resident a Los Angeles Plastic Jesus, indignat pel fet que assolissin la fama tota mena d’eixelebrats. Va crear una plantilla amb la frase i va començar a escampar-la per Los Angeles. Si tenim en compte els índexs i la qualitat de les fames d’avui, queda clar que Plastic Jesus ha fracassat. Ha aconseguit, això sí, un dels seus propòsits per poder crear amb absoluta llibertat, sense els lligams de la identitat i la fama: ningú no sap qui és.