Enigmàtic Clapés
El Palau Güell de Barcelona presenta una exposició antològica del pintor preferit de l’arquitecte Antoni Gaudí i del mecenes Eusebi Güell
El 1920 el dirigent comunista Lev Trotski va adquirir a París el quadre El peó, oli d’un artista català que representava un minaire gairebé nu que arrossegava un carretó. N’hauria pagat dos milions de francs i el va dipositar al Kremlin. Temps després, la família del pintor va rebre una carta escrita de pròpia mà per Stalin en què comentava aquesta obra.
I l’artista català era Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 1846-Barcelona, 1920), el pintor preferit de l’arquitecte Antoni Gaudí i del mecenes Eusebi Güell; amic de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals compartia admiració pel Greco, i protegit de Pere Milà i Camps, el promotor de la Pedrera. Clapés, a més de dedicar-se a la pintura, va practicar la fotografia, va ser editor de la revista Hispania i venedor d’objectes d’art. Va arribar a ser molt reconegut a Barcelona i va fer diners, però va acabar arruïnat. Ara, amb motiu del centenari de la seva mort, la Diputació de Barcelona li dedica una antològica al Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla. L’exposició serà oberta fins al 30 de maig (per 5 euros es visita el Palau i la mostra) i ha estat comissariada per Josep Casamartina i Carlos Alejandro Lupercio.
A la biografia de Clapés hi ha encara moltes llacunes, enigmes i potser llegendes com la de Trotski, a les quals va contribuir amb el seu caràcter excèntric i bohemi. En una carta que Pablo Picasso i Carles Casagemas envien el 1900 des de París a Ramon Reventós li diuen: “Si veieu Opisso digueu-li que vingui [a París], que això és bo per a la salvació de l’ànima, que engegui a dida Gaudí i la Sagrada Família, i també al boig d’en Clapés”. Feliu Elias (que firmava Joan Sacs )elva qualificar de “calamitat plàstica” i “energumen sense humanitat ni maneres” i Carles Capdevila va assenyalar que “sempre va viure al marge del moviment artístic, macerat en la solitud del seu recolliment, una mica esquerp per les inextingibles inquietuds de la seva ànima roent i per la tibantor constant dels seus nervis”. Però com assenyala Josep Casamartina, “va tenir detractors i admiradors, i va arribar a gaudir d’un important reconeixement”.
L’exposició es divideix en dues parts. D’una banda, les obres que va fer per decorar la planta noble del Palau Güell, construït per Gaudí, i de l’altra, les que ara s’han recopilat a les golfes del palau, habilitades per a mostres temporals. La
Lev Trotski va comprar l’any 1920 a París l’obra ‘El peó’, de Clapés, segons una versió familiar
primera obra que es troba és el gegantí oli Hèrcules buscant les Hespèrides, que pertany al MNAC però s’exposa aquí des de fa cinc anys. És una primera versió d’un dels murals que va pintar a la paret mitgera exterior esborrat amb el pas del temps i del qual només es conserva alguna foto. Al saló central va pintar els dotze apòstols als plafons d’una de les portes i a la part alta dels murs quatre murals. Un representa Santa Isabel d’Hongria en honor de l’esposa del promotor, Isabel López Bru. Un altre està dedicat a Jaume Balmes i el tercer, La pregària , es considera un precedent de la pintura expressionista.
A l’espai expositiu de les golfes del Palau Güell es presenten 33 obres, algunes d’inèdites, diverses cadires i butaques que va fer amb l’empresa Hoyos Esteva, amb la intervenció probable de Gaudí, i també documentació diversa. S’hi pot veure un esbós de la Translació santa de les despulles de Santa Eulàlia. L’original, de 2,5 metres d’alt per 6,8 d’ample, va ser adquirit per l’hospital de Sant Pau per ajudar econòmicament a la família i es troba a la sala d’actes del centre mèdic. Destaquen també diversos retrats, més lluminosos i amables, com el de Josep M. Bocabella, promotor inicial de la Sagrada Família, i un dibuix sobre José María de Pereda. Hi ha a més un Retrat de dona, una altra de les compres que li feia Pere Milà i que segons certes versions servien perquè aquest mecenes pogués desviar diners a alguna de les seves amants. I no podien faltar tres esbossos de tapissos, una de les creacions més elogiades de Clapés, encara que se n’hagin conservat molt pocs. Precisament la decoració amb tapissos pintats a la Casa Milà, la Pedrera, en lloc de ceràmica com volia Gaudí, va provocar el distanciament entre els dos artistes.