Quina aclamada poeta es va passar quinze anys tancada a casa?
I demà... Quin tractament tòxic per tenyir-se de rossa platí va deixar gairebé calba Jean Harlow?
Estar tancat no és fàcil. S’ha pogut comprovar aquest 2020 amb el confinament per frenar l’avenç del coronavirus. Tampoc ho va ser per Emily Dickinson (1830-1886). L’autora de gairebé 1.800 poemes va transgredir les normes socials de la seva època de diverses maneres. Una va ser fent, per elecció pròpia, un tancament de ni més ni menys que quinze anys a la casa d’Amherst, Massachusetts.
Molts estudiosos de l’autora sospiten que després d’aquesta acció podria haver tingut un principi d’agorafòbia o, el que és el mateix, la por dels espais oberts, ja que si bé al principi passejava pel seu jardí amb les seves germanes va acabar l’últim període sense voler ni tan sols sortir de l’habitació. D’altres, en canvi, ho veuen més com un mètode de concentració en la seva professió i, de passada, una forma de protesta. És sabut que Dickinson es va rebel·lar en més d’una ocasió contra les tasques i rols que suposadament li corresponien com a dona al món on vivia.
La seva postura era clara i no feia cap excepció. Ni tan sols amb Thomas Higginson, un important crític del moment que li va demanar nombroses vegades que deixés aquesta postura. L’autora li va contestar per carta, la seva forma principal de comunicació, i li va confirmar una reunió a casa seva, per descomptat. “M’alegraria que satisfés la seva conveniència de venir tan lluny fins a Amherst, però jo no creuo el terreny del meu pare per anar a cap a casa o poble”, va redactar.
Es desconeixen els veritables motius que la van portar a prendre aquesta decisió, però fossin quins fossin Dickinson va aconseguir coses impensables gràcies a la reclusió. Una d’aquestes coses, molt qüestionada pel seu voltant llavors, va ser no anar a l’església. Però també una cosa tan bàsica com desenvolupar el seu propi pensament i tenir una opinió pròpia. Tant temps amb si mateixa li va permetre escriure i submergir-se en la poesia, revelar l’invisible, llegir a elecció pròpia i adquirir coneixements.
És complicat precisar de manera exacta una relació reclusiópoesia. En el que sí que coincideixen els estudiosos és que la reclusió li va permetre afinar la mirada i viure a la seva manera, allunyada dels cànons imposats. També es va poder endinsar en les lletres, la seva via de llibertat principal.