Aquelles trenes seves
Passen els dies i no em puc treure del cap aquelles trenes seves. S’ha de tenir molta personalitat, o bé que els seus assessors siguin els de Juli Cèsar els idus de març, per col·locar-se aquestes trenes enmig d’una tremenda crisi de club. L’equip, la institució, la civilització occidental s’ensorra i tu li demanes al teu pare separat, dilluns a dos quarts de nou del matí, unes trenes per anar a classe de gimnàstica.
I el teu pare separat te les fa com pot i sap el pobre home. I aquest que ja està arribant tard a la feina recorda unes trenes en una criatura que vivia en un arbre amb una mona anomenada Senyor Nilsson i un cavall de llunes. Aquell record delata l’edat del pare separat. De manera que es posa les piles i pensa en una cosa més actual, diguem Greta Thunberg. I esclar, enmig de la confusió, les trenes surten com surten.
Posem el cas que el de les trenes marca tres gols aquella nit –esperem que no amb el cap, perquè el VAR és impredictible amb els gols de trena–. Ni tot un hat-trick faria oblidar aquelles trenes seves. Amb el temps quedarien les trenes, com en un comiat queda l’última mirada. Sent gal un volia veure pel camp Astèrix a la recerca del druida i la poció. Va ser molt emocionant quan el gal va baixar la banda a escoltar el que li deia a l’orella Tintín. Com en els millors crossover de Marvel, aquells que en un còmic de Spiderman es colaven per espai d’unes vinyetes Hulk o el Capità Amèrica, allà tenies el personatge d’Hergé i el de les trenes. Faltava Laporta exercint ja a la llotja de Capità Haddock i la resta de la junta, tots sempre tan Castafiore, tot joies, escarafalls i canapès.
Més còmic al Camp Nou. The Phantom sense el seu fidel gos Wolf a les graderies de l’estadi. Tot i que també podia ser Bruce
Wayne i el seu majordom, l’Alfred, retirant-se a la batcova, movent el cap en desaprovació davant aquell caos a Gotham City. Ni la irrupció –sempre intermitent, sempre genial– de Nightcrawler marcant el gol de l’empat va poder evitar el desastre. Amb els Dupont en defensa poca cosa s’hi podia fer. Aquests van encaixar un gol que amb la graderia no s’encaixa. Avui els estadis només són orquestres assajant. Seria millor que els jugadors teletreballessin des de casa amb el FIFA 21. L’he mirat i no hi ha opció trena. És un joc sense cap mena de personalitat.