L’habitatge nou salva la pandèmia sense reduir preus
Comprar un pis absorbeix el salari íntegre de set anys i mig
L’habitatge nou a les capitals de província ha tancat el 2020 amb una pujada del preu d’un 0,9%, malgrat l’impacte de la pandèmia, segons l’informe Tendències del Sector Immobiliari elaborat per Sociedad de Tasación (ST). Fins i tot en el segon semestre les promotores han aconseguit apujar els preus, de mitjana un 0,2%.
“El ritme d’augment baixa per tercer any consecutiu”, assenyala Juan Fernández-Aceytuno, conseller delegat de la firma, que recorda que l’estudi es fa visitant les obres, de gairebé 2.600 promocions, per la qual cosa inclou els preus actuals, no les compres escripturades ara però compromeses sobre pla fa mesos. El 2019 els preus havien apujat un 4,5%.
A les ciutats que no són capitals també han apujat els preus de l’obra nova el 2020: un 1,1% en les de més de 100.000 habitants i un 0,5% en les promocions de municipis de menys de 25.000 habitants.
La taxadora explica que el preu mitjà d’un pis d’obra nova en una capital era al desembre de 2.476 euros/m2, amb un cost mitjà de 222.840 euros per a un habitatge mitjà de 90 m2. Palma és la capital que més ha incrementat el preu durant l’últim any (un 1,4%), seguida de Barcelona i Madrid, on el creixement ha estat de l’1,3%. Els preus s’han mantingut en canvi estables a Salamanca, Sòria i Zamora, i amb lleus pujades a Àvila, Albacete, Conca, Girona, Còrdova, Màlaga i Múrcia. En el segon semestre, assenyala Fernández-Aceytuno, sí que van caure lleument en deu capitals, en general d’economies poc dinàmiques.
El conseller delegat de ST assenyala que el principal factor que sosté els preus és l’escassetat de producte, després d’anys en què s’ha construït per sota de les necessitats de la demanda. També influeix la facilitat d’accés al crèdit d’una part de la població i la qualitat de l’edificació dels pisos nous respecte als de segona mà. “Tot i que siguin més econòmics o es puguin reformar, hi ha
La falta d’estoc permet apujar els preus, sobretot a Palma, Madrid i Barcelona
aspectes de sostenibilitat, eficiència energètica o insonorització en què la diferència a favor de l’obra nova és molt important”.
L’informe destaca que durant el segon semestre s’ha parat el deteriorament de la confiança en l’evolució del sector dels professionals (arquitectes, valoradors i taxadors). Aquest índex queda en 40,9 sobre 100, des dels 58,5 punts que va aconseguir el juny del 2018, el màxim d’aquest cicle.
El 2020 ha augmentat també l’esforç necessari per comprar un habitatge, que ja arriba als 7,5 anys de salari íntegre, una dècima més que el trimestre anterior i al mateix nivell que en el tercer trimestre del 2018.
Balears és la comunitat autònoma on més anys es necessiten per accedir a un habitatge (16,5), dues dècimes més que fa un any. En el costat oposat se situa La Rioja, on l’accés a l’habitatge requereix 4,5 anys de sou íntegre, quatre dècimes menys que fa un any. L’accessibilitat a la compra, en canvi, ha millorat lleugerament, pel descens de l’Euribor i dels preus de l’habitatge de segona mà.