Les claus per al 2021

NOVA LLEI D’HABITATGE

L’Executiu vol portar al Consell de Ministres al febrer una nova llei d’Habitatge que tindrà “el grau d’intervenció pública més gran en el mercat de lloguer a Europa”, segons va explicar el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, impulsor de la norma. La llei introduirà mecanismes per al control dels lloguers, com ja ha fet la legislació catalana, i habilitarà les comunitats autònomes o ajuntaments a limitar o reduir els preus del lloguer en zones de mercat tensades, tant en nous contractes com –a diferència de la llei catalana– en els ja existents. La llei podria incloure bonificacions fiscals als arrendadors.

ELS FONS EUROPEUS

Els pressupostos del 2021 inclouen una partida de 1.700 milions d’euros per a polítiques d’habitatge, que pràcticament multiplica per cinc la del pressupost del 2019 ja que recull l’arribada dels fons europeus de reconstrucció, una bona part dels quals es destinaran a projectes de rehabilitació i regeneració urbans. Promotors i constructors esperen que aquests fons es puguin traduir en ajuts a promocions d’obra nova que estableixin mecanismes de sostenibilitat i d’eficiència energètica. I que impulsi el sector de la rehabilitació, amb ajuts a comunitats, propietaris o llogaters per millorar els seus immobles.

EL PLA 20.000

El Pla 20.000 del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana aspira a configurar un veritable parc públic d’habitatge de lloguer a preus assequibles, inexistent a Espanya a diferència del que passa en la majoria de països europeus. El pla, basat en la col·laboració entre el sector públic i privat, preveu cedir sòl públic a cost zero a promotores durant uns 75 anys perquè construeixin immobles i els destinin a lloguer social. El Ministeri ja té sòl per construir 20.786 habitatges, la majoria a Andalusia, Madrid, València, les Balears i Ceuta i Melilla, i busca sòl en altres comunitats que tenen problemes d’accés a l’habitatge.