De botiga a ‘dark store’
Les grans cadenes de distribució alimentària aposten per nous models logístics davant l’auge de les vendes en línia
El que més sorprèn després de travessar les portes del Maxi Dia de l’avinguda d’Europa a Alcorcón (Madrid) és que la línia de caixes de la botiga ha desaparegut. Bona part d’aquest espai ara l’ocupen palets de llet i aigua (els productes més demandats en línia). No hi ha aparadors amb productes ganxo, ni els habituals cartells anunciant ofertes. I és que la botiga està tancada al públic. Aquí els únics que fan la compra són els empleats, equipats amb una tauleta i un escàner que els guien per la botiga i els ajuden a registrar amb rapidesa els productes amb què han de preparar les comandes. “Tot està pensat i organitzat per facilitar als treballadors que completin les comandes amb la màxima rapidesa i atendre així la demanda, que durant el confinament es va triplicar”, explica Diego Sebastián de Erice, director d’e-commerce de Dia, sobre aquest concepte de magatzem que en l’argot del sector es coneix com a dark store. Un terme anglosaxó que en definitiva fa referència a la reconversió de botigues en magatzems per satisfer en exclusiva la demanda de comandes en línia.
Les dark stores són un model de distribució que van dissenyar els supermercats britànics i nordamericans per buscar una eficiència més gran en el lliurament de menjar a domicili. “Estan exempts de les restriccions horàries comercials i tenen menys personal, però més format, amb la qual cosa s’aconsegueix més qualitat i més eficiència en el lliurament gràcies a una millor planificació de les trameses”, explica l’expert en el sector Bernabé Muñoz.
A Espanya algunes cadenes de distribució les havien testat sense arribar a conclusions contundents sobre la seva eficiència, ja que fins al mes de març la demanda en línia d’alimentació era molt minoritària. La situació va canviar radicalment amb el confinament obligatori, quan l’increment de la demanda va desbordar petits i grans. Davant la necessitat de respondre a aquesta situació extrema, les dark stores van passar a ser una mesura d’urgència.
“A Dia des de l’any 2018 estem provant el model de dark store a Madrid i Barcelona amb tres plataformes. Aquesta experiència prèvia ens ha permès reaccionar de manera àgil al gran increment de la demanda del servei de compra en línia que vam viure després del confinament del mes de març. En poc més de dues setmanes, vam aconseguir articular un pla pensat per a anys”, explica Diego Sebastián de Erice.
Dia ha estat la cadena de distribució que més ha apostat per aquest model amb la posada en marxa de 14 dark stores (tres d’aquestes a la província de Barcelona), 12 de les quals continuen funcionant, amb capacitat per satisfer unes 400 comandes diàries.
En menor mesura, altres grans cadenes com Bonpreu, Eroski o Consum van tirar també de dark stores per respondre a l’increment de la demanda.
També El Corte Inglés va apostar per tancar la seva botiga Bricor a Alcalá de Henares, un municipi als afores de Madrid capital, per al cap de dues setmanes transformar-la en una dark store amb capacitat per atendre 1.000 comandes diàries.
Fins aquest moment, el model d’El Corte Inglés es basava en una versió que es podria considerar més sofisticada de les dark stores, el que al sector es coneix com a micro fulfillment center. Es tracta de recintes tancats al públic que requereixen una forta inversió en logística i tecnologia per guanyar eficiència en la distribució d’alimentació a domicili. És el que va fer El Corte Inglés quan va posar en marxa al 2014 el seu Centre de Distribució Alimentària, un espai de 10.000 metres quadrats als afores de Madrid, o l’aposta de Mercadona amb els seus tres ruscos a València, Barcelona i Madrid. Inversions milionàries que s’han vist compensades per l’increment de la demanda al llarg del 2020.
“Amb un micro fulfillment center l’increment de l’eficiència és molt alt. El cost de la comanda pot arribar a ser dos terços inferior a un de fet a una botiga oberta. Però també implica una forta inversió. Mentrestant, a les dark stores la reducció del cost de fer una comanda és inferior, un terç menys, però també la inversió és molt inferior. Tot depèn del volum de comandes i de la densitat de la zona que es vulgui incloure”, explica Álvaro García Lombardero, soci de la consultora Kearney.
Apostar per aquest concepte no és fàcil: tancar una botiga al públic exigeix tenir-ne una altra prou a prop com per no perdre la clientela que hi va en persona habitualment. Per això la versió que més triomfa a Espanya és un híbrid entre botiga oberta al públic i dark store. “A grans ciutats com Madrid o Barcelona, els micro fulfillment centers funcionen bé perquè amb uns quants de ben situats al voltant de la ciutat es poden cobrir àrees grans. Les dark stores són una bona opció per a àrees de densitat inferior, com capitals de província, on el volum de comandes és més baix i no compensa fer inversions tecnològiques per a la preparació de comandes”, explica García Lombardero. Segons la seva opinió, “no hi haurà un model guanyador”, sinó que conviuran diferents opcions en funció de la demanda.
Preparar aquí una comanda en línia és un terç més barat que des d’un establiment normal