Millorant
Ja som al 2021. Sembla que anem controlant el virus i rellançant l’economia. Hi reflexionava quan conduïa (a la meva comarca) amb una posta de sol fenomenal. Es veia com aquell brillantíssim cercle a l’horitzó es començava a amagar. De sobte la zona malintencionada del meu cervell em pregunta: “Què passaria si una investigació anuncia que el sol es comença a apagar i que el 2050 estarà totalment apagat?”. Seria pitjor que la covid.
Aquesta zona del cervell va veure que la idea em preocupava i va enviar més missatges. Els dies s’anirien enfosquint fins a ser sempre de nit. Continuarien tenint 24 hores? Anomenaríem dia a les primeres hores i nit a les últimes? Mantindríem els horaris? Entrar a treballar a les 8 h i sortir a les 18 h? Caldria il·luminar carrers, edificis i botigues permanentment.
Més missatges preocupants: des del 2000 es dona una gran prioritat a l’energia solar, amb estímuls, una forta demanda (era l’energia més barata) i grans inversions en parcs solars. És neta, barata i es pot produir en molts llocs. Però si s’apaga el sol s’acaba l’energia solar. A més a més, si s’apaga el sol la temperatura de la Terra baixaria i caldria fer servir més calefacció. Per escalfar el planeta caldria veure com es comporten les pluges. Amb pluges podríem omplir pantans i produir energia elèctrica. Segurament hauríem de tornar al carbó. Caldria veure si hi continuaria havent una quantitat rellevant de vent per muntar parcs eòlics per produir energia elèctrica.
El meu cervell em va enviar més missatges, no relacionats amb el sol, que ja se n’havia anat. Vaig recordar un terratrèmol que hi va haver pel món, les inundacions i els incendis forestals. Què vindrà, ara? Vaig reflexionar conduint, i sota un senyal de “Control per radar”, sobre com en som, de creguts, pel que fa a la nostra capacitat i quantitat de coses que no podem (ni sabem) controlar. La covid demostra que el 2020 no som capaços d’eliminar un virus que ens aconsegueix atacar globalment.
Ara el meu cervell em diu quina és la conclusió que he d’obtenir de les meves reflexions. La
Empreses que han acomiadat per Nadal: els moments difícils ens han de remetre als valors, ens distingeixen com a humans
principal és que hem de ser molt humils. Empresaris que anaven molt bé necessiten gran suport dels bancs. Directius que sortien a la premsa s’han hagut de prejubilar i no tenen clar què fer. Metges de prestigi tenen l’hospital amb molts afectats pel virus i alguns es moren.
Hem de ser generosos. No anar pensant com fer-nos d’or amb els problemes dels altres, encara que nosaltres estiguem millor o subministrem productes relacionats amb les solucions que apareixen. ens hem d’esforçar, accelerar serveis, veure com ho podem fer millor. Anar sempre amb la idea de canviar el que calgui per millorar. En definitiva, patir amb els que pateixen i veure com podem evitar els patiments.
Els moments difícils ens han de remetre als valors, el que més ens distingeix com a humans. Algú pot entendre que durant els dies previs a Nadal un responsable de recursos humans abordi diversos treballadors i els digui: “Mira, us n’haureu d’anar. Ja mirarem què us podem pagar. Les coses ja no van bé i hem de salvar l’empresa”. Mentrestant, aquest director prepara el seu Nadal. Els treballadors afectats per l’acomiadament tenen fills. Un acomiadament així podria implicar problemes per educar-los, no poder pagar hipoteques, si amb el seu sou anterior arribaven justos a final de mes. On serien els valors de qui actués així? Doncs hi ha gent que ha rebut aquest regal per Nadal. Pensem que com a persones el que més bé ens caracteritza són els valors. Comencem el 2021 amb l’objectiu de practicar-los millor.