Un banquer sense papers
No té papers a sobre la taula. Porta només allò imprescindible i amb prou feines utilitza la impressora. César GonzálezBueno, nou conseller delegat del Banc Sabadell, fa més de 20 anys que fa banca sense papers a través de canals telemàtics, ja sigui per telèfon o internet.
En espera que el Banc Central Europeu (BCE) confirmi el seu nomenament, ja ha traslladat el seu domicili de Madrid a Barcelona. “He vingut per obligació i per devoció a la ciutat. Barcelona és un ciutat molt europea que ho té tot”, reflexiona González-Bueno.
Nascut a Madrid fa 60 anys, encara la direcció del Sabadell un cop s’ha trencat el procés de fusió amb el BBVA declarant-se el “primer conseller delegat no català del banc”. Afegeix que “és un privilegi i una responsabilitat”. El substitut de Jaume Guardiola afirma que “el meu centre de treball serà a Sant Cugat i tinc intenció de viatjar per tot Espanya de manera freqüent”.
Va arrencar la seva carrera a finals dels noranta a Argentaria amb la banca telefònica. Però és al 1999 quan posa en marxa ING Direct a Espanya. Era un banc que no tenia oficines i va significar una revolució per al sector a l’envellit mercat financer. “En comptes de fer banca d’oferta hem de fer banca de demanda”, assenyala abans d’afirmar que l’important no és el canal que s’utilitzi o el mitjà, sinó la relació amb el client.
Això és el que segons el seu parer ha de marcar l’estratègia de les oficines. Cada client en cada moment pot necessitar un tipus de servei que pot requerir o no d’una sucursal, reflexiona el banquer, que té l’encàrrec d’elaborar un nou pla estratègic per al quart banc d’Espanya. Considera que la pandèmia i el confinament han accelerat maneres de fer en les relacions amb els clients. “Les videoconferències existeixen des de fa molts anys però és ara quan han fet eclosió”, diu en una conversa telemàtica a través precisament d’una videoconferència.
González-Bueno va gestionar amb l’exconseller delegat d’Inditex José María Castellano la reestructuració i venda de Novagalicia.
“Quan la vam vendre ens vam quedar sense feina”, fa broma abans d’afegir que va ser aleshores quan va acceptar anar-s’en a Kuwait a ressorgir el Gulf Bank of Kuwait. I el primer trimestre de l’any passat va entrar al grup Banc Sabadell com a conseller del britànic TSB.
Casat i amb cinc fills, González-Bueno es declara un apassionat de les “coses bones” de la vida. Destaca la seva afició per les curses de cotxes, però des de dins. “He corregut als circuits de Calafat i de Montmeló. He competit a les 24 hores de Barcelona”, recorda sense donar-li massa importància als més de 200 quilòmetres per hora que aconseguia amb el Hyundai Coupé o el León Cupra que pilotava. I recorda que la clau no és la velocitat, sinó com entres al revolt. Frenant a temps i accelerant quan toca.
Al Sabadell arriba en un moment de revolts, però assegura que amb el mandat clar d’impulsar el banc en solitari. Està en el procés de canvi de direcció i reconeix que Guardiola li està obrint totes les portes i l’està ajudant a conèixer la gent i els entrellats de l’entitat. A diferència del seu predecessor en el càrrec, no li agrada el futbol, per la qual cosa no hi haurà discussió amb la premsa en aquest aspecte. És un directiu bancari molt conegut per la seva presència habitual al curs d’estiu, que, excepte aquest any de pandèmia, cada mes de juny organitza l’associació de periodistes APIE a Santander. “Era l’únic banquer que m’hi quedava un dia i una nit”, recorda.
Allà acostumava a explicar les bondats de la banca a distància. Ara arriba al Banc Sabadell amb la idea que està a l’entitat més especialitzada en empreses que hi ha a Espanya. I ho vol aprofitar.
Quan no fa de banquer ni corre ni està amb la família, té temps per a la Fundación Escuela Muchachos a Leganés (Madrid). “L’altre dia vaig parlar amb l’oncle Alberto i em va explicar com van en aquests temps de crisi”, recorda. Forma part del seu patronat des del 2007. González-Bueno és discret en aquesta faceta i no acostuma a parlar del tema si no se li pregunta, però parla amb emoció de la feina que desenvolupen. Mentrestant, arrenca la seva nova etapa al Sabadell sense papers però amb les idees clares.
“He vingut per obligació i per devoció a la ciutat: Barcelona és un ciutat molt europea que ho té tot”