Els preus pugen el 5% als EUA, com no passava des del 2008
Una qüestió circumstancial, de curt recorregut per l’efecte passatger postpandèmia o es tracta d’un problema més de fons.
Divisió d’opinions al voltant de la dada que els preus per al consumidor es van accelerar més de l’esperat, a la velocitat més gran en tretze anys, des d’agost del 2008. Les pressions inflacionàries continuen reflectint-se en l’economia dels Estats Units.
Segons la informació del Departament Laboral, l’índex de preus, que representa el carretó d’anar a comprar, en què s’inclou l’alimentació, l’energia, el cost de l’habitatge i les vendes de tota mena de productes de consum, va créixer al maig un 5% respecte a l’any passat. En l’ajust mes a mes, es va produir un salt del 0,6%. Aquest és l’increment més rellevant des de l’agost del 2008, aleshores d’un 5,3%, en vigílies de la gran crisi financera que va enviar els Estats Units a la pitjor recessió des de la Gran Depressió. El seu impacte va tenir l’efecte dòmino global i totes les economies mundials van apropar-se al precipici.
Hi ha alguna cosa més que un ajust després de l’impacte de la covid? La Casa Blanca considera que aquest és un fenomen a curt termini, provocat per uns preus artificialment baixos que es van registrar durant l’aplicació del tancament de negocis i la distància social preventiva.
En aquesta línia, la Reserva Federal (Fed o banc central dels Estats Units) s’ha mostrat més aviat desdenyosa amb aquestes xifres i ho atribueix a un fet passatger. La seva recepta és la de deixar passar el període d’un any i establir comparacions en aquell moment, quan es recuperi la pràctica totalitat de l’economia que va estar tancada per les precaucions sanitàries.
Tot i això, hi ha analistes que van expressar la seva preocupació i que això porti a una actuació reparadora de la Fed abans del que s’havia previst. També es va observar que certs sectors seran menys proclius a beneficiar-se dels plans de despesa del president Joe Biden.
La revisió de dades certifica que el sector energètic va ser un dels que va encapçalar aquest increment, amb una pujada any a any del 28,5%. La gasolina augmenta el preu mitjà un 56,2% en comparació al 2020.
Altres encariments notables es van registrar en la venda de vehicles de segona mà, amb un 29,7% i una pujada del 7,3% respecte a abril, o els serveis de transport, amb un 11,2%.
Els preus dels aliments, en can
vi, s’han mantingut més continguts. Es paga per ells un 2,2% en el període de dotze mesos.
El repunt dels preus reflecteix una sòlida demanda dels consumidors impulsada per l’àmplia distribució de la vacuna contra el coronavirus, la relaxació de les restriccions, els milers i milers de milions de dòlars d’ajuts federals i un espectacular increment dels estalvis a les llars en aquest període de tancament. El producte interior brut va créixer un 6,4% en l’ajust de la taxa anualitzada durant el primer trimestre del 2021.
Els consumidors estan veient com pugen els preus per diverses raons. Els cotxes nous s’han encarit perquè l’escassetat de xips de computadora n’ha reduït la producció. Això ha impactat a l’alça en el mercat de segona mà. Els cotxes de lloguer també han apujat preus ja que les companyies es van vendre les seves flotes quan va caure la demanda, en tant que els preus dels hotels van cap amunt per la recuperació de la indústria del viatge.
A més a més, els restaurants han apujat preus (cobren un impost covid) com a conseqüència del fet que han d’oferir millors salaris per reclutar personal. Hi ha oferta de treball i poca demanda, malgrat que hi ha set milions de treballadors menys que abans del virus.
UN FET PASSATGER El Govern i la Fed diuen que és un fenomen a curt termini després de l’impacte de la covid
EL QUE MES S’ENCAREIX L’energia, amb una pujada de la gasolina del 56,2%, i els cotxes de segona mà