La Vanguardia (Català)

Un taüt inaccessib­le per causar el màxim dolor a la mare de les nenes

La gran profundita­t del mar on es va trobar el primer cos dificulta la recerca

- JAVIER RICOU

Tanta maldat no s’entén”, deia ahir Joaquín Amills, el portaveu de la mare de les nenes Anna i Olivia. I feia públiques, assumit el pitjor dels escenaris, dades amagades fins avui per desig exprés de la mare d’aquestes menors sobre la personalit­at de Tomás Gimeno. Tot amb el permís de Beatriz.

El nou perfil dibuixat ara de Tomás Gimeno –a qui Amills es refereix des de dijous a la tarda com el ‘subjecte’”– retrata un home masclista, narcisista, manipulado­r i immadur. Trets que encaixen amb la personalit­at dels assassins (hi ha altres casos, com el de José Bretón) que volen provocar amb la mort dels seus fills el màxim dolor a les mares d’aquestes criatures. És enterrar-les, sense matar-les, en vida.

Però en el cas de Tenerife aquesta violència vicària no ha pogut ser més cruel. Tomás Gimeno no n’ha tingut prou amb el fet d’arrabassar en vida a Beatriz el que més estima aquesta dona en aquest món; els investigad­ors sospiten que aquest home volia anar molt més lluny a l’hora de planejar-ho tot, volia que els cossos de les petites no els poguessin trobar mai.

El lloc buscat per llançar les bosses on ha aparegut el cadàver d’Olivia hauria estat triat a consciènci­a. Tomás Gimeno, aficionat a bussejar, coneixia bé el fons marí d’aquell tram de costa de Tenerife. I va llançar les bosses en un punt amb una orografia molt abrupta i profundita­ts de més de mil metres, convençut que ningú no podria trobar aquells paquets. No sabia que hi havia un vaixell, l’Ángeles Alvariño, la tripulació del qual ha demostrat que ni al mar no hi ha coses impossible­s.

Què volia aconseguir amb això? Joaquín Amills, president de SOS Desapareci­dos i que sap el que és perdre el rastre d’un fill perquè ho patit, pot intuir la resposta.. “Si vols fer molt de mal, i això ho saben molt bé les famílies de desaparegu­ts, el mètode més cruel és provocar un dol congelat”. O el que és el mateix, que la persona que ha perdut el contacte amb una persona estimada acabi els seus dies sense saber què va passar amb aquesta persona.

L’escenari que Tomás Gimeno va deixar després dels passos erràtics que va fer el 27 d’abril és una altra prova que demostra que va voler fer patir al màxim la mare de les seves filles. I no només amb els dos suposats assassinat­s, sinó per la incertesa que es va generar quan es va seguir el rastre de pistes deixat en els seus últims moviments, que van ser difícils d’encaixar en un mateix puzle. Analitzant les dades, tenia tanta validesa la hipòtesi que havia fugit amb les nenes com la que apuntava i que ara sembla que és la bona, a un final tràgic.

Quan va sortir a la llum aquest cas a Tenerife van ser molts els que van pensar en José Bretón. Aquell veí de Còrdova va drogar (ara s’investiga si Gimeno va copiar aquell mètode amb Anna i Olivia) i després va cremar els cadàvers dels seus dos fills, de 2 i 6 anys. Un dels exemples més clars, fins ara, de violència vicària.

Bretón va posar fi a la vida dels seus fills, com van corroborar els psiquiatre­s i psicòlegs que van parlar amb ell, amb l’únic objectiu de fer el màxim mal a la mare d’aquelles criatures. Aquest home culpava

Des de l’any 2013 han estat assassinat­s a Espanya 39 nens i nenes per part del pare o la parella de la mare

la seva exdona de totes les seves desgràcies. I Tomás Gimeno ha seguit els passos de Bretón; tot s’ha precipitat després d’un fracàs de parella. No hauria assumit que Beatriz el deixés per iniciar una nova vida amb un home més gran que ella. Amills va revelar ahir, perquè ningú no es confongui, que Beatriz va iniciar la relació després de trencar amb Tomás Gimeno. I que aquella parella es va trencar perquè el pare d’Anna i Oliva “li era infidel”. Això ho sabia el seu entorn i en aquest punt no hi ha cap excusa que valgui.

I més detalls sobre Tomás Gimeno, fins a ara amagats per la mare de les nenes, que els últims 40 dies no ha deixat d’enviar-li missatges convençuda que era incapaç de matar les seves filles. “Aquest subjecte –afegeix Amills– vivia per sobre de les seves possibilit­ats i si havia de fer trampes per aconseguir alguna cosa, no en dubtava gens”.

Dijous passat el seu nom es va escriure en una llista que no pot ser més preocupant. Des de l’any 2013, són 39 (sense comptar Anna i Olivia) les nenes i nens assassinat­s a Espanya pels seus pares o parelles de les mares en el marc d’aquesta violència masclista que s’acarnissa amb els més indefensos i que vol fer tant de mal com pugui a la dona perquè mori en vida.

 ?? BORJA SUAREZ / REUTERS ?? Una parella mira les tasques que fa el vaixell Ángeles Alvariño, de l’Institut Espanyol d’Oceanograf­ia; el seu robot rastreja el fons del mar
BORJA SUAREZ / REUTERS Una parella mira les tasques que fa el vaixell Ángeles Alvariño, de l’Institut Espanyol d’Oceanograf­ia; el seu robot rastreja el fons del mar

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain