Maria Ptqk
Comissària i crítica cultural
Ciència fricció. Vida entre espècies companyes , el nou projecte expositiu del CCCB, convida a pensar críticament la supremacia humana i a imaginar noves maneres de viure i de conviure amb les altres espècies.
Per si algú havia oblidat que els humans no estem sols a la Terra i que hi ha altres formes de vida com els fongs, els bacteris o els virus, amb qui estem profundament interrelacionats, aquí hi ha la pandèmia per recordar-nos que formem part d’un tot i que tots som interdependents. Aquesta és la nostra força i el que ens fa vulnerables. Ciència fricció.
Vida entre espècies companyes ,el nou projecte expositiu del CCCB va ser concebut molt abans de l’arribada del coronavirus a les nostres vides, però sota el seu efecte lupa cobra una especial rellevància. Es tracta, com assenyala la seva directora, Judit Carrera, d’“una invitació a pensar críticament la supremacia humana i a imaginar noves maneres de viure i de conviure al nostre planeta ferit”. Però no des de la resignació, el cinisme o la desesperació dels apocalíptics sinó des de la passió i des de la ironia dels que confiem en la capacitat transformadora de les arts i de la imaginació”, matisa Carrera.
“Això no va sobre la fi del món sinó sobre els molts inicis”, remarca Jordi Costa, cap d’exposicions del centre. Ciència fricció. Vida entre espècies companyes s’inspira ja des del mateix títol en el pensament de Donna Haraway, filòsofa de la ciència que apel·la a la ciència-ficció i a jugar amb el llenguatge per, junts, inventar històries i obrir possibilitats que ens ajudin a conviure amb les altres espècies companyes. I en el de la biòloga Lynn Margulis, que a mitjans dels seixanta va revolucionar els estudis sobre l’evolució humana amb la seva teoria de la simbiosi i que el principal motor del canvi evolutiu no era la competició sinó la cooperació entre espècies.
Al voltant de les dues pensadores, la comissària Maria Ptqk ha reunit artistes, filòsofs, científics i activistes que exploren aquestes relacions interespècie d’una manera lúdica, directa i en molts casos vivencial, potser perquè tal com destaca la comissària seguint a Haraway, “el joc és una cosa molt seriosa”. Ha somiat mai comunicar-se amb un xampinyó? A la càpsula dissenyada per l’artista Sasa Spacal això és possible gràcies a un sistema de senyals fisiològiques i electròniques que transmeten a una “interfície de traducció" el ritme cardíac del visitant tombat al seu interior i els connecta amb cultius de micelis de xampinyó ostra les respostes dels quals són al seu torn traduïdes en forma de so, llum i moviment. I saber com és el sistema intern d’una sequoia? El col·lectiu Marshmallow Laser Feast, amb base a Londres, ha creat una obra de realitat virtual no tant perquè puguem veure amb els nostres ulls d’humans com viatja una gota d’aigua per l’interior d’un dels colossals arbres californians, els éssers vius més grans del planeta (poden assolir els 120 metres), sinó perquè puguem posar-nos en la pell d’una altra espècie que ens torna la nostra dimensió diminuta. I Richard Pell ha creat la il·lusió d’una impossible trobada sexual entre dos ratolins de laboratori, els “màrtirs de la ciència mèdica”, segons Haraway, que no arribaran a acoblar-se mai perquè són dissenyats genèticament i es reprodueixen de manera artificial.
Ciència fricció. Vida entre espècies companyes, projecte que Maria Ptqk va posar en marxa el 2017 en format virtual des del Jeu de Paume de París i que després de Barcelona (fins al 21 de novembre) viatjarà a l’Azkuna Zentroa Alhóndiga Bilbao, arrenca amb un homenatge a Lynn Margullis i la seva revolucionària teoria endosimbiòtica, segons la qual les cèl·lules amb nucli d’on provenen les plantes, els fongs i els animals, van sorgir de la fusió de bacteris primitius, organismes dotats de cèl·lules sense nucli. La veiem a ella en un documental de John Feldam, i a les seves idees en l’animació realitzada amb precisió científica per Xavier Domingo d’una pintura de Shoshanah Dubiner que recrea la bellesa del món microbià, o en els ecosistemes del Delta de l’Ebre, on ella va treballar i ara podem observar a l’interior d’una peixera. També en els esculls de corall (resultat de la unió entre el genoma del corall i una alga) fets amb ganxet per l’artista austríaca Petra Maitz.
Susana Talayero al·ludeix directament a la relació dels humans amb altres espècies en una instal·lació inspirada en l’entomòloga Maria Sibylla Merian que parla de com algunes llavors eren utilitzades al segle XVIII per dones de la colònia holandesa de Surinam per evitar als seus fills un destí d’esclaus, i el desaparegut Toni Serra (Abu Ali) recorre el Marroc amb la mirada d’una abella. Hi ha també una parada al Museu de la Història del Bestiar, de Gustafsson & Haapoja, on és el boví el que es posa en el centre per donar-nos el seu punt de vista sobre qüestions com la criança selectiva, l’eugenèsia o la inseminació artificial. Veiem en un documental, La vida secreta de les plantes, com un investigador expert en interrogatoris de la CIA, Cleve Backster, va demostrar als setanta que plantes sotmeses a la màquina de la veritat eren capaces de desenvolupar emocions com por o dolor. O l’encara més sorprenent acció radical de Quimera Rosa, un dels membres del qual es va sotmetre el 2017 a una transfusió de clorofil·la. Ara, diu, és més sensible al sol.
La mostra s’acomiada amb un invitació a reflexionar sobre el moviment pels drets de la natura, que reivindica el reconeixement d’entitat jurídica a entitats no humanes, i el primer precedent de la qual va tenir lloc a la Constitució de l’Equador del 2008. El projecte desborda el mateix àmbit del CCCB amb propostes en diferents espais (Hangar, La Capella, La Escocesa...) i nombroses activitats que comencen avui mateix amb la projecció de Camille & Ulysse, film produït amb el Centre Pompidou que reuneix les veus d’Haraway i la filòsofa de la ciència Vinciane Despret. Després de les sessions (12 h i 18 h a l’Auditori), totes dues conversaran per videoconferència a la plaça Joan Corominas (19.30 h).
‘CIÈNCIA FRICCIÓ' L’exposició s’inspira en el pensament i les obres de Lynn Margulis i Donna Haraway
DES DE L’ART I LA CIÈNCIA Una invitació a pensar sobre la supremacia humana i a imaginar altres maneres de viure