L’OTAN es proposa tancar l’era Trump i reforçar la unitat interna
La primera cimera amb Biden abordarà dilluns l’auge xinès i l’agressivitat russa
L’OTAN ha tornat. Aquesta és la sensació que es respira a l’Aliança Atlàntica en els dies previs a la cimera del dilluns en què l’estrena de Joe Biden ha de servir no només per afrontar un present amb una Rússia agressiva, una Xina ascendent i l’increment dels ciberatacs, sinó també per tancar l’etapa Trump. Donald Trump va ser l’únic president dels Estats Units que va qüestionar la missió i les garanties de seguretat que són l’essència de l’OTAN, i també qui va convertir algunes de les cimeres en què va participar en xous televisius sembrant divisió i enfrontaments.
El mateix secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, reconeix que van ser temps difícils. “Els últims quatre anys han demostrat que el vincle transatlàntic a l’OTAN va més enllà de líders polítics individuals, perquè és robust i fort, i tenim institucions robustes. Tenim l’OTAN, que pot trampejar diferents vents polítics”, va dir Stoltenberg ahir en la presentació de la cimera.
“La primera cosa per a Biden és que torni a comprometre’s amb la defensa col·lectiva de l’OTAN”, va declarar a Reuters Jamie Shea, antic portaveu i alt funcionari de l’organització que va viure els temps de Trump.
Aquesta part està garantida. Biden és partidari d’una OTAN fordesembre ta, i la resta d’aliats l’esperen dilluns perquè els ho reafirmi i per saber a què atenir-se en aquesta nova etapa.
“Estem en una època de competència global i hem de respondre a moltes amenaces i desafiaments alhora”, va dir Stoltenberg. Són reptes coneguts, com ara “Rússia i la Xina, que rebutgen l’ordre internacional basat en regles”. És la Rússia amb l’actitud més agressiva des dels temps de la guerra freda, que des de l’annexió de Crimea i la crisi d’Ucraïna no ha deixat de desafiar els seus veïns europeus. A més, ho fa utilitzant tant mitjans convencionals com altres d’innovadors, com la desinformació, en què sembla que s’ha especialitzat. Tot, dirigit per Vladímir Putin, amb qui Biden s’entrevistarà a Ginebra després de les reunions amb l’OTAN i la UE.
Serà probablement el moment més difícil del seu periple europeu. Ja no són els temps de Trump, amb la seva actitud còmplice amb Putin. Biden juga una carta molt d’acord amb la tradició demòcrata, intervencionista, partidari del multilateralisme i defensor del suport de les democràcies.
Un altre dels reptes és el de la Xina. En aquest viatge a Europa, Biden ha vingut a pressionar la Unió Europea perquè formi front comú davant la puixança de Pequín, i la mateixa OTAN té per objectiu preveure les implicacions en la seguretat de l’elevació de la Xina al rang de potencial mundial. Ja el del 2019, a Londres, l’OTAN va abordar per primera vegada el desafiament que pot suposar la irrupció de la Xina. “La Xina cada vegada és més un poder global. Amb això va una responsabilitat global”, va dir el secretari general de l’Aliança amb referència a futurs acords per al control d’armes. En els actuals, alguns en procés de negociació, els protagonistes són els Estats Units i Rússia. Quan es van firmar, la Xina no era un actor global, no comptava.
Per afrontar el futur, dilluns s’espera que els caps de Govern acordin elaborar un nou document per fixar l’agenda futura de l’aliança, conegut amb el nom de Concepte Estratègic de l’OTAN. Per primera vegada, inclourà la Xina com un dels reptes que cal preveure. L’actual concepte estratègic va ser elaborat el 2010, i per tant no recull elements com l’auge
“Els últims quatre anys demostren que l’OTAN va més enllà de líders individuals”
Espanya és el segon país que menys percentatge del PIB destina a defensa
de Pequín ni l’agressivitat russa, ni tampoc contempla la utilització del ciberespai.
D’altra banda, és d’esperar que Biden continuï amb la política nord-americana de pressionar els aliats perquè augmentin les despeses en defensa, que no confiïn en excés en el gran germà de Washington. Una exigència que ja va arribar durant el mandat de Barack Obama, amb Biden de vicepresident, i que Trump va convertir en condició important. Ara, el to canviarà, però l’exigència continuarà. Hi ha un objectiu acordat d’arribar al 2024 amb una despesa en defensa del 2% del PIB. Actualment només deu dels aliats arriben a aquest percentatge, i Espanya en queda molt lluny. Amb un 1,02% del PIB, és el segon país que menys percentatge inverteix en defensa, segons els càlculs que ahir va presentar l’OTAN.
Tot i això, el secretari general de l’Aliança Atlàntica va preferir una lectura general positiva, destacant la tendència a l’alça de la despesa en defensa dels aliats europeus, contínua des del 2014.