La vella política peruana maniobra contra l’‘outsider’ Castillo
El Congrés vol debilitar el probable president canviant la Constitució
La vella política peruana està nerviosa davant la irrupció de l’outsider Pedro Castillo. L’esquerrà antisistema té assegurada la presidència, però la proclamació oficial s’endarrereix pels vots impugnats per la seva rival, la dretana Keiko Fujimori, que no és l’única que maniobra davant l’arribada de la incògnita Castillo. El Congrés sortint vol reformar la Constitució amb nocturnitat i traïdoria.
Si bé matemàticament és possible la derrota de Castillo, estadísticament és improbable. L’Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE) no proclama guanyador el candidat del marxista Perú Lliure atès que falten 100.000 vots per comptar, amb irregularitats de forma, enviats al Jurat Nacional d’Eleccions perquè n’aclareixi la validesa. A més, Fujimori ha impugnat 200.000 vots més de Castillo, denunciant frau sense proves.
Ahir a la nit la diferència entre tots dos era tot just de 60.000 sufragis. Amb el 99,6% de l’escrutini, Castillo obtenia el 50,17% davant el 49,83% de Fujimori, per a qui el fiscal va demanar dijous la detenció per violar les condicions de la llibertat provisional de què gaudeix a l’espera del judici oral per corrupció on podria ser condemnada a 30 anys de presó.
En aquest escenari, una majoria de diputats del Parlament unicameral impulsa de forma exprés una dotzena d’esmenes a la Constitució, malgrat faltar poc més d’un mes per acabar el seu mandat, ja que el nou i atomitzat Congrés –130 escons i deu grups– es constituirà el 28 de juliol segons els resultats de les eleccions de l’11 d’abril. Encara que Castillo necessitarà arribar a pactes, Perú Lliure tindrà la majoria de la Cambra, amb 37 diputats, mentre que el fujimorista Força Popular serà el principal partit opositor, amb 24 escons.
Les esmenes a la Carta Magna –que Castillo pretén substituir per una de nova– apunten a debilitar el pròxim president i reduir el poder de l’executiu davant el legislatiu. A més, els diputats sortints volen tornar a introduir un sistema bicameral, creant novament un Senat, malgrat que el 2018 el 90% dels peruans van rebutjar la Cambra Alta en referèndum.
Segons els sondejos, el Congrés és la institució menys valorada pels peruans. Molts diputats tenen causes per corrupció i d’altres estan sota sospita. A més, el legislatiu sortint s’ha enfrontat a l’Executiu i ha jugat un paper protagonista en aquests últims cinc anys en què el país ha tingut quatre presidents. La destitució parlamentària d’un d’ells, Martín Vizcarra (2018-2020) i la substitució pel president del Congrés, Manuel Merino, va provocar la ira popular als carrers que va portar al nomenament del diputat de consens Francisco Sagasti com a mandatari provisional.
Sagasti va qüestionar aquesta setmana els diputats per la seva maniobra i va mostrar la seva preocupació per les “reformes constitucionals precipitades”. “En pocs dies, es pretén aprovar més d’una dotzena de reformes, sense respectar l’esperit de l’article 206 de la Constitució, que implica un profund debat i una àmplia acceptació del seu contingut”, va declarar Sagasti.
La resposta dels legisladors va ser una amenaça de destitució a Sagasti mitjançant un altre impeachment, dies abans que el 28 de juliol lliuri la presidència, amb tota probabilitat, a Castillo. Els polítics tradicionals peruans no semblen haver captat el missatge de les urnes en donar el poder a un outsider.
Els diputats amenacen l’actual cap de l’Estat amb la destitució a pocs dies de traspassar el poder