L’esquerra ‘millennial’ de Xile
IRACÍ HASSLER L’alcaldessa electa de Santiago de Xile, economista i militant del Partit Comunista, és el nou rostre del feminisme i l’ecologisme
El 16 de maig passat Irací Hassler (Santiago de Xile, 1990), va arrabassar a la dreta l’alcaldia de la comuna de Santiago de Xile, una de les més representatives de la política xilena. Ella és jove, acaba de fer 30 anys, i recorre els carrers de Santiago amb una motxilla hippy amb la cara de Frida Khalo brodada. Utilitza el gènere neutre en els seus comunicats i té una veu pueril. És trilingüe, parla portuguès, alemany i espanyol.
“Avui guanya una militant comunista”, diu de si mateixa, “però el projecte que guanya neix des dels barris de Santiago en una articulació social i política inèdita, que té a veure amb les lluites històriques de la comuna”, afegeix. Santiago de Xile és el més gran dels municipis que formen la capital, amb 400.000 dels cinc milions d’habitants que resideixen a l’àrea metropolitana del Gran Santiago. Santiago de Xile, relativament petit en terreny i capacitat administrativa és, però, una gran plataforma mediàtica per al seu alcalde.
Hassler, que ocuparà el càrrec a partir del 28 de juny, es va presentar com a candidata del Partit Comunista, amb un discurs feminista i de lluita contra la desigualtat. Contrasta amb els seus orígens, família de classe mitjana-alta amb ascendència estrangera. El seu pare és un empresari d’origen alemany i “de dretes”, segons la seva filla. La seva mare, una psicòloga brasilera guaraní, cultura a què li
Els partits conservadors han perdut poder en les eleccions municipals i constituents
deu el nom, Irací, que vol dir “reina de les abelles”. Uns pares que no van viure la repressió d’Augusto Pinochet ni tenen vincles estrets amb la política.
Va ser una alumna excel·lent tant al Colegio Suizo de Nuñoa com en la seva etapa d’estudiant d’Enginyeria Comercial –l’equivalent a Economia– a la Universitat de Xile, les dues institucions reservades a l’elit socioeconòmica d’un país amb grans desigualtats. Tot i això, és força comú que els líders intel·lectuals de l’esquerra, tant moderada com radical, es formin en aquests cercles.
El 2011, amb 21 anys, va anunciar als seus pares que s’havia inscrit a les Joventuts Comunistes de la Universitat. Era un moment de gran efervescència juvenil contra el primer govern de Sebastián Piñera, ja qüestionat llavors per les actuacions policials en les manifestacions. En aquella època va llegir El capital de Marx, però també teòriques feministes com Judit Butler i economistes com Ricardo French-Davis, un Chicago boy finalment crític amb les reformes de Pinochet.
El 2016 és elegida regidora de Santiago de Xile sota l’alcaldia de Felipe Alessandri, un conservador descendent d’una estirp de polítics, a qui acaba de prendre el càrrec a les urnes. En aquests quatre anys i escaig, Hassler genera una xarxa de companyes polítiques que a poc a poc van guanyant espais de poder. Les seves dues amigues de la universitat, Camila Vallejo i Karol Cariola, ocupen ara actes de diputades i lideren una nova generació d’esquerres que ha crescut en el context dels primers governs democràtics.
Amb les protestes del 2019, que van portar Xile a una assemblea constituent, sorgeixen figures com la de Hassler o com la de l’alcalde de Valparaíso, Jorge Sharp, un altre polític independent d’extrema esquerra que ha revalidat el seu càrrec en un dels feus més antics de la dreta. Aquests triomfs casen amb el malestar social per les grans desigualtats econòmiques i la inexistència de serveis públics com la sanitat, l’educació o les pensions. La pandèmia s’ha endinsat més en aquesta ferida i ha propiciat una deriva progressista de part de la societat xilena. Les eleccions municipals i constituents van donar a la llista formada pel Partit Comunista i el Front Ampli, tots dos d’esquerra alternativa, un pes molt important en el control territorial i a la redacció del document.
Malgrat el simbolisme d’una alcaldessa comunista, el marge d’acció que té Hassler és reduït. “Les seves mesures concretes se centraran en la participació ciutadana i en la creació d’un espai urbà inclusiu”, afirma Agustí Fernández de Losada, investigador i director del programa Ciutats Globals al Cidob. Tot i això, la popularitat creixent i la forta presència en xarxes com Twitter o Instagram “li donen la capacitat de posar a l’agenda temes com l’avortament o la violència de gènere”, afegeix. La nova esquerra té poques oportunitats de governar en un país majoritàriament conservador, però el seu pes ha augmentat substancialment des de les últimes eleccions municipals i de la formació de l’assemblea constituent, en les quals la dreta va perdre el dret de veto. Els xilens tenen davant dues jornades electorals més, les primeres regionals i, finalment, les presidencials, al novembre.
“Hi ha una escenari molt favorable per a l’esquerra al país, que va molt més enllà de l’esquerra tradicional xilena”, afirma Fernández de Losada. La victòria de Hassler, que en un parell de mesos ha passat d’absoluta desconeguda a la cara d’una nova generació política, és un símptoma d’un canvi profund a Xile, país que deixa enrere una Constitució neoliberal dels temps de Pinochet.