Podem obre l’era post-Iglesias amb un congrés de ‘pax romana’
Belarra fa front a una assemblea sense rivals i gairebé sense tensions polítiques
Podem vol ser digne del llegat de Pablo Iglesias emprenent un camí que, en bona mesura, és una impugnació de l’era Iglesias. Inserit en aquesta paradoxa, que en realitat no ho és, el partit afronta avui i demà la seva IV assemblea ciutadana estatal –coneguda com a Vistalegre IV, tot i que des del 2017 els liles no tornen a la plaça de toros de Carabanchel, on van celebrar els dos primers congressos– en un ambient de pax romana i sense alternatives a la llista oficialista que encapçala Ione Belarra.
L’era post-Iglesias s’ha escrit en clau de lideratge coral i femení, amb un discurs allunyat de la pugnacitat viril i valenta que va caracteritzar a l’acció política del líder fundador de Podem. Aquesta aparent contradicció, de defensar la feina i els èxits d’Iglesias des de la fundació d’un paradigma antitètic és, en el fons, la gran carta de Belarra, que si bé ha crescut políticament als voltants d’Iglesias –i més encara de la ministra Irene Montero, de qui és amiga des de l’època universitària–, representa l’essència de la politització forçosa d’una generació sense vocació política, la generació del 15-M, totalment aliena als despatxos de ciència política de la Complutense de què va sorgir el grup fundador. En molts sentits, tant la personalitat de Belarra com el seu projecte polític estan als antípodes del que van fundar fa set anys Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero, Luis Alegre, Ramón Espinar, Carolina Bescansa o Pablo
Bustinduy, per esmentar alguns de l’audaç grup fundador que han anat quedant bandejats de la primera línia política.
El to que Belarra vol imprimir a Podem, per preservar i ampliar el capital polític que deixa Iglesias –la presència al Govern de coalició i la capacitat de tenir veu pròpia i activa en les polítiques efectives que es despleguen– el va anunciar el mateix Iglesias quan va parlar de la seva retirada a favor d’una altra mena de lideratge, i s’ha plasmat en poc més d’un mes d’absència de l’exsecretari general en una manera genuïnament més femenina d’enfocar la política. Els més perspicaços ho percebran en la manera com Unides Podem negocia des de dins el Govern temes centrals com la reforma laboral o l’anomenada llei Trans, lluny dels focus. La cara més visible, en canvi, té a veure amb els silencis: la manera com Ione Belarra va afrontar la crisi amb el Marroc, centrada en la gestió del destí dels nens que van travessar la frontera i evitant dissentir dels seus socis del PSOE en la posició sobre el Sàhara Occidental en l’hora més delicada de la crisi. Aquesta manera de fer té cost i desencadena suspicàcies, i potser més que no pas la crisi de Ceuta la prova de foc per a Unides Podem hagi estat la factura de la llum, la pujada de la qual va eclipsar l’acord per eliminar els anomenats “beneficis caiguts del cel”, cosa que va desencadenar nervis dins de Podem. Finalment, els membres del Govern central van repescar la seva proposta inicial d’impulsar una companyia pública d’energia, alhora que han demanat la modificació del repartiment d’hores vall de factura.
Mentrestant, sobre l’assemblea, amb una candidatura en què sis dones porten la veu cantant, el futur polític a mitjà termini de noms clau de l’equip de Pablo Iglesias, com ara Juanma del Olmo, Rafa Mayoral o el portaveu parlamentari Pablo Echenique. Ahir la premsa de Madrid treia punta a la voluntat declarada de deixar la política a mitjà termini d’aquest últim. Queda enrere la sortida voluntària de l’anterior secretari d’organització, Alberto Rodríguez, a qui buscar substitut és una de les tasques més espinoses de la futura secretària general.
I per sobre de l’assemblea ciutadana, a què Iglesias no preveu assistir, plana l’evidència instrumental de Podem, ara convertit en un partit que té com a missió consolidar-se al govern i al territori per convertir-se en una plataforma eficient que doni suport a una eventual candidatura futura de l’avui vicepresidenta de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz. Una quadratura del cercle que, a diferència dels congressos anteriors del partit, no es desenvoluparà sota un foc intens de morter.
La candidatura femenina i feminista de Belarra afronta el congrés sense rivals d’entitat al davant