El sastre calabrès
En un dels seus retrats literaris, Gay Talese explica la història d’un sastre de Calàbria anomenat Francesco Cristiani, amb qui va treballar el seu pare d’aprenent. El tal Cristiani creia que era incapaç de cometre un error greu i, quan el feia, no ho reconeixia mai. En una ocasió, un client va anar a emprovar-se un vestit però les mànigues de la jaqueta eren massa estretes i el va esbroncar, com si se sentís insultat per les seves queixes: “La jaqueta està dissenyada per posar-se-la damunt de les espatlles”. En una altra ocasió, va veure al vestit del tercer trompeta de l’orquestra de la ciutat que l’americana li feia un bony quan es posava l’instrument a la boca i va enviar un aprenent que se situés darrere seu per tibar els baixos cada vegada que es posava a tocar.
Però el pitjor va ser quan un conegut mafiós li va encarregar un vestit amb armilla i marge a la jaqueta per poder portar la cartutxera i la pistola. S’hi va mirar molt, però un dels seus col·laboradors va cometre un error al retallar la tela, ja que es va emportar les vores del patró dels pantalons que hi havia
Sánchez està confeccionant un vestit a mida per a la crisi catalana
sota. Tot va anar bé fins que el capo es va emprovar els pantalons, llavors va ensopegar amb l’estretor del genoll i va caure ridículament. Quan tots temien el pitjor, veient l’enfuriment del mafiós, el sastre Cristiani el va convèncer que els genolls amb costures era la moda a París i Nova York, i que pensava que l’hi agrairia. Va ser tan convincent que el que havia de ser una tragèdia va acabar feliçment.
Pedro Sánchez, amb l’assumpte dels indults als presos del procés, ha aconseguit que al seu partit les veus més crítiques o hagin rectificat o hagin posat sordina a les seves opinions. Amb l’habilitat del sastre calabrès, ha explicat als barons del partit la seva estratègia i ha exigit la complicitat dels dirigents d’ERC per moderar els seus discursos, valorar les mesures de gràcia i rebutjar la unilateralitat. No ha estat fàcil i ha hagut de mobilitzar els seus col·laboradors, com feia el sastre amb els aprenents, perquè el resultat final sembli millor del que és. En les últimes hores, Felipe González ha dit que la mesura pot ser saludable, José Bono ha insistit que té dubtes però no vol formar part de l’escamot de l’odi que ha format la dreta i Guillermo Fernández Vara ha avalat l’indult després de l’article d’Oriol Junqueras.
Sánchez no només és resilient, sinó hàbil. Ara només fa falta que el vestit que està confeccionant per gestionar la crisi catalana se’l pugui posar el país sense que cap aprenent hagi de dissimular un greuge.