El doble interès
Alguns hem necessitat una pandèmia, un confinament i una vacunació massiva per trobar una raó als Jocs Mediterranis de Tarragona. Per fi, la cita esportiva que el 2017 i després el 2018 havia de canviar el destí de la ciutat ha cobrat el seu sentit més gran. Ha passat més gent pel pavelló olímpic durant els últims dies que durant els últims tres anys. Tres anys en què l’equipament esportiu que tant necessitava la ciutat ha estat tancat i barrat mentre les administracions –en aquest cas Generalitat i Ajuntament– fan gala de la seva incapacitat per decidir qui es queda l’edifici i, sobretot, qui en paga la gestió i manteniment.
Però aquests dies el Camp de Tarragona sencer desfila per les instal·lacions. Aquesta setmana els ha tocat als ‘quarantons’ que voregen els cinquanta. Tots feliços de poder arremangar-se la camisa per a una dosi de vacuna Pzifer. L’organització de la cua sembla dissenyada pel treballador no de l’any, sinó de la història de Port Aventura. Els d’un quart de deu aquí. Els de dos quarts, allà. L’entrega és tal que la cua de dos quarts d’onze ja té els seus militants. I ningú no es queixa.
Com en un sopar de retrobament amb els amics de l’escola, una es mira la seva generació ordenada a una pacient i airejada fila –gran aprenentatge que deixa la pandèmia– i cal veure com s’han abandonat alguns. Semblen molt més grans i això
Aquests dies ha passat més gent pel pavelló olímpic de Tarragona que durant els últims tres anys
que van a buscar la primera dosi. Però tot avança tan diligentment, amb la targeta sanitària a una mà i el mòbil amb l’SMS de Sanitat a l’altra, que abans d’adonar-te’n ja ets a la zona de boxs. La més simpàtica i professional de les infermeres, la Natàlia, et tranquil·litza, et punxa i et posa la tireta i ho fa amb un somriure. No han passat ni deu minuts i tota la generació es retroba a les cadires disposades a un metre i mig de distància que ocupen bona part de la pista del pavelló per donar-se quinze minuts de respir.
Tot ha anat tan bé, tan ràpid i tan eficient que no hi ha hagut temps de comprovar si el parquet, que amb gran generositat la Generalitat va treure d’aquest pavelló per cedir-lo al Fontajau de Girona perquè unes inundacions havia fet malbé el seu, ja ha estat tornat. Total, tampoc no el necessitem i a Girona sí que l’utilitzen. La Generalitat va gastar a instàncies de l’Ajuntament de Tarragona 17,8 milions (1,2 més dels previstos) per construir aquest pavelló. Va ser la inversió més gran dels Jocs Mediterranis. Ningú no ha assumit cap responsabilitat per tal desgavell. Com el del teatre Tarragona, una obra pressupostada el 2002 amb 3,5 milions i amb un termini d’execució de 16 mesos. Es va inaugurar el 2012, va costar gairebé 13 milions i aquesta setmana ha hagut de tancar-se. El sostre torna a caure.
L’efectiva operativa de les vacunes ens reconcilia amb l’administració. Quina diferència quan s’imposa l’interès públic i no pas l’interès particular del polític de torn i la visió tant a curt termini del seu partit.