El valor de les bones intencions
Potser perquè se centrava en una varietat humana d’aparença menys dramàtica que les habituals, l’últim programa de Tabús (TV3) va trobar l’equilibri entre la pedagogia contra els prejudicis i un entreteniment que no desvirtua el valor de les bones intencions. Els quatre protagonistes, amb altes capacitats que els han obligat a viure etapes d’aïllament, angoixa i inestabilitat, van respondre als estímuls que els va proposar David Verdaguer, que ha mantingut la fe en el format més enllà de les estrictes funcions de presentador. No deu ser fàcil. La prova és que, de manera inevitable, el monòleg s’adscriu a una mena de populisme empàtic, potser excessiu, que recorda el de Quim Masferrer a El foraster. És un gest de gratitud comprensible amb els que fan l’exercici públic de confessar-se i ajuden a entendre cadascun dels temes tractats. I si part de l’interès de Mi casa es la tuya (Telecinco) rau a esbrinar si la cuina s’ha renovat, part de l’encant de Tabús se centra a somiar amb viure en aquesta casa toscanoempordanesa. Al final, el que queda és l’esforç per trobar un estil de naturalitat que no desatén ni l’obligació d’explicar la vida dels protagonistes, ni de mantenir un ritme basat en el muntatge, ni de transmetre unes intencions que aspiren a fer més agradable i útil l’estona que invertim a veure el programa i que subratlla la capacitat de Verdaguer per defensar, amb ungles i dents, una manera de parlar de la vida.
SOCIALISTES A TV3. L’atzar ha volgut que coincidissin a TV3 dues entrevistes amb dos dels polítics catalans més partidaris dels indults: Salvador Illa i Miquel Iceta. Illa va ser entrevistat per Vicent Sanchis en aplicació del pacte parlamentari de fer audiovisualment visible la figura del cap de l’oposició. Conseqüència: els índex d’audiència van caure estrepitosament. Aquesta entrevista és un pacte que no es revisa ni conceptualment ni formalment, potser perquè interessa que sigui de digestió carregosa. Iceta, en canvi, va estrenar la seva condició de ministre de Política Territorial i Funció Pública convidant Ricard Ustrell i Tania Tapia, del programa Planta baixa, al seu despatx, amb un estil d’amfitrió carregat de bones intencions. El tòpic de la comunicació moderna estableix que el mitjà és el missatge. En el cas dels dos socialistes el missatge havíem de buscar-lo en l’escenografia i els simbolismes que desprèn. Illa i Sanchis semblaven dos comercials que han quedat després d’una dura jornada, lluny de casa, per parlar en una whiskeria. Colors vermells i només hi faltaven velluts íntims, música de C. Tangana i siluetes de cambrers preparant negronis a granel. Iceta, en canvi, intentava dissimular la intimidació que per força ha de produir treballar en un despatx hiperbòlicament anacrònic, amb catifes i pintures al·legòriques que conviden a la presa del Palau d’Hivern. ¿Van dir res diferent del que han dit a les múltiples entrevistes que els han fet a TV3 o a TVE? No, però la coincidència en el calendari (dimarts, Illa; dimecres, Iceta) reforça l’estratègia de concòrdia i bones intencions. Una estratègia que, a partir de demà, serà contrarestada amb un seguiment ferotge i patriòtic de la concentració de Madrid.