Arbres de paper
Un dia vaig plantar un arbre. No era un dissabte. O potser sí. Ja no ho recordo, i tampoc importa gaire. O gens. Les vivències s’esfilagarsen amb el pas del temps i, inevitablement, el passat se’ns presenta teixit amb una infinitat de fils perduts. Tampoc no sé el lloc. Ni el tipus d’arbre. I, el més important, com va créixer aquesta criatureta que la meva vida va deixar de banda. Com una mare que abandona al torn de l’orfenat un fill acabat de néixer i que sap que algú altre en tindrà cura. Però la vida sempre ens dona noves oportunitats.
Fa poc em va caure a les mans la novel·la El nom del món és Bosc d’Ursula K. Le Guin, acabada d’editar per Raig Verd. Es tracta d’un dels escrits imprescindibles de l’escriptora nord-americana, publicat per primera vegada uns cinquanta anys enrere però d’una vigència esfereïdora. La gran creadora del món de Terramar estructura una gran defensa de la natura, com és habitual en ella. I carrega contra les pràctiques destructives tan inherents als éssers humans. Destructors de boscos però també de cultures generoses i respectuoses. En aquesta història, que tant recorda a la pel·lícula Avatar filmada dècades després per J ames Cameron, cauen molts arbres. Molts. Indiscriminada ment. I, en contrapartida, l’ editorial proposa al lector un petit joc. Am bel llibre, que, per cert, ens pot servir de preàmbul d’un imminent Kosmopolis dedicat a la ciència-ficció, hi va una petita postal amb el següent missatge: “I si un llibre de Raig Verd fos una llavor?”. I a continuació s’hi pot llegir: “Aquesta postal es pot plantar”. I ens ensenya com fer-ho. Sembla fàcil. Només ens cal terra i sembrar-hi la postal, que està feta de paper natural amb llavors incorporades. Després, evidentment, s’ha de regar. I, si confiem en el darrer dibuix del manual d’instruccions, en naixerà alguna mena de planta (indeterminada) que només caldrà cuidar.
Sens dubte, aquesta postal és d’aquells regals inesperats que dibuixen somriures. Però també l’acurada edició d’un llibre amb una sobrecoberta amb missatges gairebé secrets a l’interior, com els de la llibreta que acompanya el pack i que ens avança frases de l’obra de Le Guin i dades actuals sobre el mal que fan les guerres i la destrucció de la natura. “Del 2002 al 2019 el món ha perdut 3,36 milions d’hectàrees de bosc tropical per any, un espai una mica més gran que la mida de Bèlgica”, diu un dels missatges que pretenen conscienciar-nos. Potser ho aconsegueixi o potser ja ho estiguem, però del que no hi ha cap dubte és que si les editorials cuiden les edicions, no deixarà de ser mai un plaer llegir amb un llibre a la mà que puguem olorar i acariciar per molt virtuals que ens tornem. I per sort hi ha força casos al sector. Només esperem que segueixi minvant l’impacte d’aquesta indústria en el medi ambient. I que cada cop més s’aposti per la producció ecològica.
Avui sí que és dissabte. No soc tan efectiva com L’home que plantava arbres de Jean Giono, però al cap de molt de temps tornaré a plantar unes llavors. I aquest cop no em desentendré de la criatura. Cal cuidar els arbres.
Si les editorials cuiden les edicions, no deixarà de ser mai un plaer llegir amb un llibre a la mà que puguem olorar i acariciar