La catedral de l’Empordà
Apareix vora les ruïnes de la vella Empúries una basílica construïda a partir del segle IV, amb un tresor de 184 monedes de bronze
Ha aparegut la catedral del mar de l’Empordà. Un imponent edifici que avui està al costat de la carretera que va de l’Escala a Sant Martí d’Empúries, prop d’una rotonda, però que fa uns 1600 anys estava a la vora del mar. La basílica, que ha aparegut en uns camps de cultiu, és un magnífic edifici de tres naus, amb uns 13-14 metres d’ample i possiblement (es veurà en el futur) entre 25 i 30 metres de longitud. A Catalunya hi ha poques restes d’aquesta època: Egara (Terrassa), Bàrcino (Barcelona) i Tàrraco (Tarragona).
Al subsòl hi han aparegut set sarcòfags, dels quals dos han estat oberts pels investigadors. De fet van ser explorats pels arqueòlegs després d’intuir que el seu interior ja era buit. I així era. Els cossos havien estat exhumats possiblement molts segles enrere, quan el lloc va deixar de ser referència religiosa, i això en realitat alegra els arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), perquè si van ser traslladats a un altre lloc significa que van ser personatges rellevants. Potser pertanyents a la cúria religiosa o a la noblesa local.
Un d’ells porta la inscripció de Secundus, tota una sorpresa, o una línia oberta, per a l’equip d’arqueòlegs, perquè no consta cap personatge amb aquest nom en la documentació disponible. S’obre, per tant, el misteri Secundus. Qui va ser?
Els arqueòlegs sospiten que aquest personatge va tenir una gran importància religiosa, gairebé mística, ja que el sarcòfag tenia un sistema perquè els fidels tinguessin accés a tocar les seves relíquies i a dipositar-hi ofrenes. L’altre sarcòfag buit no té inscripcions.
Els altres cinc enterraments seran estudiats en pròximes campanyes arqueològiques.
L’altar localitzat a l’absis està sustentat en un pedestal que no és res més que un reciclatge d’una base de columna procedent de la contigua ciutat romana.
Una altra de les coses que van aparèixer a les excavacions va ser un petit tresor de 184 monedes de bronze, la més tardana de finals del segle V d.C., potser d’inicis del VI, segons els càlculs de l’arqueòleg expert en numismàtica del MAC Marc Bouzas. Es tracta d’una delicada col·lecció dinerària de valor desconegut, amb algunes monedes d’encuny romà, amb gran varietat d’emperadors de diferents èpoques representats, així com imitacions posteriors, tal com es va fer els segles després de l’enfonsament de l’imperi romà, imitant i reutilitzant la moneda legal.
Tot l’entorn ha tingut una autèntica xamba urbanística, perquè si els romans van respectar la ciutat grega i van aixecar una nova urbs just al costat, en les èpoques tardoantigues posteriors també es va desplaçar el centre urbà uns centenars de metres més al sud, amb la qual cosa no hi va haver una superposició arquitectònica. D’aquesta manera coneixem la ciutat grega, la ciutat romana i, a partir d’ara s’obren enormes expectatives arqueològiques sobre aquella Empúries dels primers segles de la nostra era.
De moment, gràcies a les prospeccions amb mètodes geofísics de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, se sap que aquella ciutat va poder ocupar unes dues hectàrees i va poder allotjar, segons els càlculs de l’arqueòleg Pere Castanyer, director de l’excavació, entre 300 i 400 persones, tot i que són càlculs purament aproximatius.
Un dels grans objectius del futur immediat seria descobrir on era el port d’aquella Empúries.