“Tocar música en directe ha de representar la veritat”
Billy Cobham, bateria, actua avui al Festival de Jazz de Terrassa
El cartell del Festival de Jazz de Terrassa reservava per a les seves últimes descàrregues una de les actuacions més esperades, la que protagonitzarà aquesta nit Billy Cobham, un dels bateries més grans en actiu. Posseïdor d’un currículum excepcional –de Miles Davis a la Mahavishnu Orchestra passant per Quincy Jones, la Fania All Stars o George Duke– la seva carrera de músic des de fa anys corre paral·lela a la de professor, actualment en línia.
Establert a la suïssa Berna des de fa dècades, als 77 anys continua en envejable estat de forma i avui ho demostrarà al Teatre Principal (21 h), acompanyat de l’EU Group, un trio d’exquisits jazzmen francesos (Jean-Marie Écay, Christophe Cravero i Fifi Chayeb).
Com definiria el trio que l’acompanyarà a Terrassa? D’entrada, que som amics des de fa gairebé vint anys. Però la veritat és que els músics que m’acompanyen a les últimes gires d’una manera regular no han pogut coincidir i desplaçar-se a causa de la pandèmia. Així, que en aquesta ocasió he reunit uns excel·lents músics francesos, amb qui la logística ha estat molt més senzilla. Amb ells treballarem sobre material meu d’àlbums com Tierra del fuego.
Com ha afectat la pandèmia un músic tan actiu com vostè? M’ha fet treballar més, m’imagino que com vostè. Com que no tenia cap altra opció, em vaig haver de quedar a casa. L’altra opció hauria significat anar-me a la presó, ha ha ha. Vaig escriure molta música.
Quan va tornar a la carretera? El 2020 crec que hauré fet un concert, i ara per fi vaig poder fer la meva primera actuació el mes passat a Luxemburg. Ha estat molt dur, sí.
El que sí que ha pogut fer són masterclasses en línia sobre com tocar la bateria d’una manera no estressant.
Sí. Intento ensenyar a dosificar l’energia a l’hora de tocar, és a dir, treure profit d’una manera senzilla quan toques la bateria. L’objectiu últim d’aquestes masterclasses és tocar l’instrument d’una manera tan simple com efectiva.
Què vol transmetre quan toca?
Crec que tant si és actuant davant un públic de només una persona, quan ho fas en línia, o bé davant un públic de milers de persones, s’ha de representar sempre la veritat, i se n’ha de poder gaudir en la seva forma més pura quan es presenta per mitjà de la projecció sonora.
Vostè és un simple transmissor llavors?
Les meves baquetes són com els meus pinzells, que funcionen com extensions de les meves mans i que van transformant el meu pensament en sons. Per això cada vegada que toco per a mi és com un regal, i fer-ho en una bona atmosfera musical com la d’un concert és com el regal del dia.
Quin és el seu procés de crear música?
Li pot sonar a tòpic però cada acte que he fet o pensat en la meva vida ha estat voluntàriament o involuntàriament realitzat amb la idea de crear música.
Vostè toca la bateria en un entorn musical principalment electrònic i sintetitzat. És fàcil? Jo creo cada dia i procuro transmetre cada dia, i vull acabar cada dia amb la sensació d’haver-ho fet bé. Això, i saber en quin entorn et mous, i adaptar-t’hi. Aquí segueixo.
De la infinitat de discos en què ha col·laborat, n’hi ha cap d’especialment satisfactori?
N’hi ha alguns, com el My goals beyond, de John McLaughlin i Charlie Hayden, o el White rabbit de George Benson.
“Les baquetes són com els meus pinzells: em van transformant el pensament en sons”