El pes de les herències emocionals
Claudia Pinto presenta a concurs el drama psicològic ‘Las consecuencias’
Claudia Pinto va ser l’encarregada de presentar ahir l’última cinta a competició al Festival de Màlaga. Las consecuencias, amb un repartiment actoral format per Juana Acosta, Alfredo Castro, Carme Elías i la jove María Romanillos, s’endinsa en l’apassionant univers dels secrets familiars per dibuixar un drama psicològic amb caires de suspens que parla de les repercussions de tot el que es calla. “Va sobre l’amor imperfecte, sobre éssers imperfectes que intenten estimar-se i, tot i que no ho fan bé, ho fan tan bé com poden”, explica a aquest diari la cineasta veneçolana establerta a València.
La Fabiola (Acosta) és una dona trencada per la mort del seu marit en accident de submarinisme que intenta refer la seva vida amb la seva filla adolescent en una casa situada en una petita illa volcànica en companyia d’un pare que ha estat molts anys absent. La dona comença a observar un comportament estrany entre avi i neta i es converteix en una “mena d’espia a la seva pròpia llar, buscant, mirant”.
Coescrita ambEduardo Sánchez Rugeles, la història “neix de la por”, sosté la cineasta, que en aquell temps estava embarassada i “sentia pànic a fer-ho malament com a mare, sentia molta responsabilitat”. Pinto afirma que treballa molt “per intuïció” i “he après que el tema de la família m’interessa moltíssim, i també el paisatge, que és un altre element narratiu primordial”.
Si en la seva òpera prima, La distancia más larga, va rodar a l’Amazones, per a aquest projecte se’n va anar a un penya-segat de l’illa més petita enganxada a l’Atlàntic de les Canàries “on només podíem accedir per
“És una pel·lícula molt arriscada, però és que el cinema ha de tenir un component de perill”, diu Pinto
vaixell o baixant pel precipici”. Per a la seqüència inicial de busseig van rodar a una profunditat de 27 metres. Afirma que ha estat una “pel·lícula molt arriscada, valenta, gairebé de bojos”, però defensa que “el cinema ha de tenir un component de perill”. I si no que l’hi diguin a Acosta, que va haver de vèncer el seu pànic al mar en aquesta pel·lícula. “Són personatges que arriben molt poc a la vida, i quan hi arriben cal aprofitar-los i esprémer-los”, assegura l’actriu colombiana .