D’on surt la frase “per llogar-hi cadires”?
I DEMÀ... Quin és el llibre més llarg del món?
Quan en passa alguna de grossa, que ofereix un espectacle digne de ser contemplat, algú pot deixar anar l’expressió “n’hi ha per llogar-hi cadires”, sovint amb un sentit despectiu. Posem per cas que algú fa una mala passada a algú altre i la víctima de la gamberrada s’exclama: “Me n’ha fet una que és per llogari cadires”. En castellà, l’equivalent es mesura amb balcons: “Ser algo para alquilar balcones”.
L’origen d’aquesta expressió té a veure amb les festes i activitats que es muntaven en algun indret, com ara la plaça d’un poble. La gent s’aplegava en aquell lloc i, si no s’hi volia estar a peu dret, el costum era dur una cadira de casa. Atès que algunes persones vivien lluny, si l’acte s’ho valia, l’organització preveia el lloguer de cadires perquè els assistents no haguessin de carretejar el seient.
En aquests casos excepcionals, quan es feia el pregó que anunciava l’esdeveniment, la crida acabava amb la frase: “Es llogaran cadires”. Aquest afegitó li conferia un rang superior a qualsevol altre acte, perquè si la gent estava disposada a pagar uns dinerons per seure, volia dir que l’espectacle era important.
L’equivalent castellà fa referència a les processons i a les desfilades a la via pública, en què els balcons es converteixen en talaies privilegiades per veure l’espectacle, com les llotges més preuades dels teatres de categoria. Així doncs, tant si s’hi lloguen cadires com balcons, la cosa és digna de ser vista.