Itàlia envesteix Turquia
L’equip de Mancini goleja la segona part i ofereix molt bones sensacions
L’Eurocopa va donar inici amb una clara victòria d’Itàlia sobre Turquia amb 15.000 espectadors presents a l’Olímpic de Roma, el resultat més o menys esperat en un partit dominat de manera continuada pels locals davant una Turquia molt defensiva que es va limitar a intentar sobreviure molt replegada entorn del seu porter i sense poder prodigar-se la contra. Itàlia ja va merèixer guanyar el primer temps, però va concretar el seu domini amb tres gols el segon.
Itàlia va guanyar i va convèncer. Va oferir indicis de poder ser un aspirant bastant seriós al títol. A més, els azzurri són de gambada llarga i acostumen a créixer sempre al llarg de Mundials i Eurocopes. Fa cinc anys va ser l’equip que va enviar a casa el combinat espanyol.
Turquia es presentava a Roma sent l’equip amb mitjana d’edat més baixa (25 anys) però aspirant a ser una de les sorpreses després de la seva bona fase de classificació i els seus excel·lents resultats contra una de les grans favorites, la França de Deschamps. “Tenim potencial per arribar a la final”, deia fa pocs dies el seleccionador turc, Senol Gunes, que ja va portar Turquia a ser tercera al Mundial de Corea i el Japó 2002. El seu debut no va justificar tals pretensions. Va decebre completament i molt haurà de millorar per superar la fase de grups després de la forta derrota.
Itàlia va jugar amb el 4-3-3 típic de Mancini. A la nazionale es trobava a faltar Pellegrini, el migcampista de la Roma caigut de la llista les últimes hores. Itàlia va portar sempre el control, amb molt toc al centre del camp, a la recerca de trobar una escletxa per donar-li la pilota en bona posició per a Immobile. A Turquia no li va importar esperar enrere. No és un equip de pressió alta. El seu és una proposta avui poc de moda: amagats en el seu camp per mossegar amb una transició ràpida que passa per Calhanoglu i acaba en el veterà Buruk Yilmaz. Un de 35 anys enfrontat a un de 36, Chiellini. El futbol d’avui no és cosa de jovenets.
La primera ocasió mig clara va arribar per part d’Itàlia als 17 minuts, una paret que va permetre al napolità Insigne encarar el porter. Va intentar la rosquita, però al cop no li va donar la direcció adequada i no va agafar porteria. De seguida va haver d’intervenir el porter Çakir per enviar a córner un cop de cap de Chiellini.
El perill d’Itàlia venia sempre per les internades de Spinazzola per la seva banda dreta. Tot i això, Itàlia no va poder treure fruit del seu domini i es va consumar la resta de la primera part sense que es mogués el marcador.
El partit es va trencar tot just
GOLS EL SEGON TEMPS Un gol a pròpia porta de Demirel, un d’Immobile i un altre d’Insigne sentencien una pobra Turquia
UN MUR ENRERE Chiellini i Bonucci van tenir un partit fàcil i no van permetre ni una sola ocasió turca de gol
començar la segona part, als 54 minuts, en una jugada de mala sort per als turcs. Berardi es va internar per la seva banda i el seu centre al cor de l’àrea el va cabotejar a la seva pròpia xarxa el central Demirel. Una acció de la qual Turquia ja no va poder aixecar-se.
A partir d’allà a Turquia li va caure el món al damunt. Els italians van fer un pas de rosca a la seva intensitat i van tornar a marcar al 66. Immobile va aparèixer en actitud palomero dins de l’àrea per caçar un rebuig després d’una gran parada de Çakir a tret de Spinazzola i trencar-la.
Fins i tot seria més gran el càstig per a Turquia, que ja llavors només volia que arribés l’hora i no patir més danys. Al 79 es va produir un bon robatori de pilota d’Itàlia que va acabar en un passi per a Insigne que el va picar perfecte de rosca per apujar el 3-0 definitiu al marcador. Va atacar llavors una mica Turquia, però sense possibilitat de fer mal. La victòria va ser clara. Itàlia vola a Roma i fa un gran pas per sentirse favorita.