Una corona carregada de raons
El Barça persegueix l’esquiu desè ceptre continental en l’adeu de Barrufet, Pascual i set jugadors
Només 166 dies després de perdre la final del 2020 contra el Kiel, aquell confinat 29 de desembre (33-28), Colònia torna a oferir una ocasió al Barça per proclamar-se rei d’Europa. L’esport sempre dona segones oportunitats, i fins i tot quartes, com la que viurà aquest cap de setmana el conjunt blaugrana al majestuós Lanxess Arena, a la vora del Rin. El mateix escenari on queien els germans del bàsquet el 30 de maig i on els deixebles de Xavi Pascual hi van deixar tres vides (2017, 2019, 2020) després de l’últim ceptre, el del 2015. Fa cinc anys que l’anhelada desena es resisteix.
Serà una corona continental carregada de raons per als blaugrana. Perquè si existeix justícia esportiva, Colònia n’hi deu una al Barça. Ja seria hora que al Lanxess guanyés el millor, que les últimes Champions ha estat el Barça, per joc i resultats. Tanmateix, la bombolla de la final four és un món a part, que no entén de favorits i en què no compten ni la trajectòria en la fase de grups ni els pressupostos ni les figures. I on no hi ha el factor corrector d’una eliminatòria a doble partit amb la tornada a casa, com la que bé va gaudir el Barça amb la màgia del Palau... En les 12 edicions de la final four, el Barça ha estat en nou, amb dos títols (2011 i 2015) en cinc finals. Ningú no hi ha dipositat més fitxes per treure premi.
Perquè en aquesta edició 2021 el Barça arriba a Colònia amb un expedient immaculat: 18 victòries en els 18 partits del torneig, amb el millor atac (505 gols, la barbaritat de 36 per partit), el millor equip –amb quatre jugadors, Mem, Fàbregas, Cindric i Aleix Gómez al set ideal de la competició– i el millor joc desplegat, reconegut per tots els rivals. “El que està fent el Barça no té res de normal, mereix moltíssim respecte; són el millor equip”, comentava a Mundo Deportivo Alberto Entrerríos, el tècnic del Nantes, el rival d’avui en semifinals (18 h). O, com deia en aquestes pàgines David Davis, entrenador del Veszprém: “El Barça és una passada; si et pot guanyar de 4 no et guanyarà de 2. Fa 10 anys que massacra tothom, és admirable, un equip intractable. Fa goig veure’l jugar, la seva intensitat, sempre anant al 100%”.
Perquè el Barça tanca una època daurada, “meravellosa” –deia Raúl Entrerríos–, amb la sortida, per decisió de la directiva de Joan Laporta, dels seus dos responsables tècnics, els pares d’aquest projecte d’èxit, David Barrufet i Xavi Pascual. I perquè també s’acomiaden fins a set jugadors, un terç de la plantilla: els capitans Entrerríos i Cédric Sorhaindo, Aron Pálmarsson, Casper Mortensen, Kevin Møller, Jure Dolenec i Àlex Pascual. Tots ells mereixen el millor regal de comiat.
I malgrat que Pasqui nega que el guiï un esperit de protesta davant els menyspreus a la seva feina i el torpedinament a la confiança del grup –“No em plantejo aquesta final four com una reivindicació, sinó com una oportunitat de tornar a guanyar la Champions”–, a l’equip hi ha ànim de conjura, de redoblar un últim esforç per tancar un curs perfecte (de moment, 5 títols i 59 victòries en els 59 partits) i una època daurada, amb 60 trofeus en l’era de Pasqui com a entrenador.
“Els tres últims mesos hem viscut molta tensió, una calma tensa”, admetia Gonzalo Pérez de Vargas a RAC1. “Però el fet que Pasqui comuniqués el seu futur ha fet que
DUBTE FINS A ÚLTIMA HORA Aron Pálmarsson, tocat al bessó, no es va entrenar amb el grup i serà dubte fins a l’últim moment FINAL D’ETAPA DE PASQUI “No m’ho plantejo com una reivindicació, sinó com una oportunitat de tornar a guanyar la Champions”
tot es rebaixés una mica. Això ens beneficia per jugar més tranquils i perquè no hi ha la pressió que si no guanyes hi haurà canvis”, reflexionava el porter.
A aquestes raons poderoses perquè el Barça aixequi la desena Copa d’Europa (tercera en format final four) s’hi oposen arguments de pes que dificulten l’èxit: un rival perillós, el Nantes d’Alberto Entrerríos –“l’equip més en forma dels quatre”, segons Pasqui–, que va eliminar a domicili el Kielce i el Veszprém, la maledicció del favorit, que gairebé mai no guanya a Colònia (l’últim va ser el Barça del 2015), i el cansament acumulat, amb un Aron Pálmarsson tocat al bessó dret, que no es va entrenar amb el grup i serà dubte fins a última hora.
La primera semifinal (15.15 h) la disputen el PSG i l’Aalborg, en un Lanxess amb aforament reduït a 1.000 espectadors. Entre ells, Joan Laporta i el seu seguici.