El deute públic supera al març el 125% del PIB
El Banc d’Espanya insisteix: “Cal mantenir els ajuts”
En poc més d’un any i una pandèmia pel mig, el deute de les administracions públiques s’ha disparat en 30 punts percentuals. Segons la informació publicada ahir pel Banc d’Espanya, l’endeutament públic va assolir a finals de març els 1,39 bilions d’euros. És a dir, l’equivalent al 125,3% del PIB, marcant un nou rècord. El Govern central va actualitzar fa un parell de mesos les seves previsions fiscals i va estimar que el deute públic se situaria a finals d’aquest 2021 en el 119,5% del PIB.
L’Executiu confia que la situació de les arques públiques es vagi reconduint al llarg de l’any per aconseguir que el passiu quedi per sota de la barrera del 120% del PIB.
L’esforç realitzat per l’Administració central per combatre la crisi sanitària, social i econòmica es reflecteix en els seus comptes. El passiu es va elevar en el primer trimestre de l’any a 1,28 bilions d’euros, un 112,3% del PIB. En total, arrossega un increment interanual del 14%, mentre que els fons de la Seguretat Social, amb un deute de 85.000 milions, han experimentat en els últims dotze mesos un augment del 55%.
Pel que fa a les comunitats autònomes, el volum d’endeutament va créixer fins als 307.000 milions d’euros –un 27,7% del PIB–. Les transferències de l’Estat expliquen en gran part que el passiu de les autonomies hagi pujat l’últim any tan sols un 3%.
En tot cas, l’únic nivell de l’Administració que pot reduir el seu deute respecte al primer trimestre del 2020 són les entitats locals. El seu endeutament, que equival al 2,2%, s’ha reduït un 3,3%.
Precisament ahir, el director general d’Economia i Estadística de Banc d’Espanya, Óscar Arce, va considerar l’elevat deute públic com una de les “cicatrius importants que portarà anys resoldre”.
Sobre l’evolució de l’endeutament –“un increment enorme, amb pocs precedentes”–, Arce va defensar amb contundència que reflectia un esforç de l’Administració “absolutament necessari” per sostenir les rendes dels treballadors i les empreses. “Era necessari i continua sent necessari –va insistir– mantenir un to clarament expansiu, que ens porta lamentablement a nivells de deute alts, mentre duri la pandèmia, fins que la recuperació estigui prou consolidada”. “Encara és més greu el perill de retirar els estímuls massa aviat que massa tard”, va advertir.
Tot i això, Óscar Arce va plantejar que, a mesura que transcorre el temps, l’aplicació de les eines ha de ser gradualment molt més selectiva. El responsable de les previsions del Banc d’Espanya va assenyalar que esperen que l’economia espanyola torni a nivells previs a la crisi cap a finals del 2022.
L’alt representant del Banc d’Espanya no va dubtar a reiterar la petició del supervisor de comptar com més aviat millor amb un pla de reducció del dèficit i el deute públic per aplicar a mitjà termini. “És fonamental reconstruir el marge de la política fiscal per a les pròximes crisis”. A més, Arce va destacar que altres països, com el Regne Unit, ja han fet el pas i han presentat un “esquelet de les estratègies” per contenir la despesa i augmentar els ingressos que posaran en marxa quan la recuperació estigui encarrilada, amb l’objectiu de reduir els desequilibris fiscals. “És el moment de pensar i donar senyals dels aspectes bàsics sobre la consolidació fiscal”.
L’endeutament de les administracions registra un nou rècord en el primer trimestre de l’any