Els acomiadaments per ERO a Catalunya ja superen els de tot el 2020

En els cinc primers mesos de l’any, els acomiadaments per ERO (expedients de regulació d’ocupació) a Catalunya ja superen la xifra que es va donar en el conjunt de l’any 2020. En concret, entre gener i maig un total de 7.993 treballadors van perdre la seva feina a través d’un procés col·lectiu d’extinció de contractes. En tot el 2020 van ser 7.936 empleats.

L’evolució de la regulació d’ocupació a Catalunya anticipa que aquest any serà el pitjor per al mercat laboral com a mínim de tota l’última dècada. El 2012, en plena crisi financera, es van perdre més de 12.000 llocs de treball. Si la progressió observada en la primera part de l’any es manté, aquest any es desbordaran les pitjors estadístiques.

A més, la regulació d’ocupació dels cinc primers mesos no recullen alguns dels ERO més nombrosos que s’han posat damunt la taula en els darrers mesos, com el de CaixaBank, el BBVA o Norwegian. Són processos que tindran una forta afectació a Catalunya.

Els economistes defensen que la destrucció d’ocupació no només és conseqüència de la pandèmia i que els ERTO (expedients temporals) es transformin en ERO sinó que forma part d’un canvi de model. El confinament i les mesures de restricció han accelerat canvis en els models de producció per la digitalització o els nous hàbits de consum. L’única part positiva és que el canvi de model de la distribució derivat de la pandèmia pot fer aflorar nous llocs de treball en altres sectors com el de la logística o el transport.

La part més dura de la destrucció d’ocupació es va donar en el mes de gener i febrer, quan es van comptabilitzar un total de 4.500 persones acomiadades a través d’un ERO. La indústria és un dels sectors que més ha patit l’impacte d’aquestes retallades. Bosch a Lliçà d’Amunt és l’última gran indústria que va anunciar el tancament d’una planta amb 336 treballadors. La decisió es va prendre només uns mesos després que la mateixa empresa fes fora 300 empleats més de la seva fàbrica de Castellet i la Gornal. Tots aquests ajustos es produeixen pocs mesos després que Nissan oficialitzés la seva marxa de Barcelona i deixés d’acoblar vehicles a la Zona Franca.

En els cinc primers mesos de l’any hi va haver també prop de 60.034 persones afectades per expedients de suspensió i 12.875 empleats per reducció de jornada.