L’actor Javier Rey protagonitza ‘La casa del caracol’, amb Paz Vega
L’actor, a qui li agrada anar al refugi de la seva Noia natal, suma una altra estrena de cinema
Fer del narco Sito Miñanco, el protagonista de Fariña, el va posar a l’aparador més alt, d’acord amb el talent que va demostra a Velvet, La chica de ayer, Bandolera, Hispània, Valderrei, entre altres sèries. Des d’aleshores, pandèmia inclosa, per a Javier Rey (Noia, Pontevedra, 1980) no hi ha crisi. En dos anys ha fet fins a cinc pel·lícules: El silencio de la ciudad blanca, El verano que vivimos, Orígenes secretos i la que acaba de presentar recentment al Festival de Màlaga, La casa del
caracol.
Javier Rey interpreta l’escriptor en crisi Antonio Prieto, que mira de trobar la inspiració refugiant-se en un casalot d’un poble perdut d’Andalusia. Sota l’aparença d’una vida plàcida, s’amaga una cosa incòmoda d’explicar.
Javier hauria aguantat tant com el seu personatge en aquell casalot? “Jo soc un caganer, el típic que veu una pel·li de gènere i crida, ‘però per què no se’n van!’. Tot i que la curiositat d’Antonio per descobrir coses per a la seva novel·la també és un viatge d’autoconeixement, és un exercici terapèutic”. Rey explica que es va interessar pel personatge –la pel·lícula és l’òpera prima de Macarena Astorga– per la complexitat que hi va trobar .
“Tots els éssers humans tenim diverses capes: la que ensenyem a l’exterior, la familiar, les pors... Som moltes persones en una. El repte era carregar-lo amb totes aquestes capes i saber en quin moment cal deixar-les anar de la manera més subtil”, explica.
En una entrevista concedida al Magazine de La Vanguardia, deia que no jutjaria els seus personatges i els defensaria a mort, fossin assassins o pederastes. Una qüestió de professionalitat. Li preguntem què passa quan es jutja l’artista, com en el cas de Kevin Spacey o Morgan Freeman. “Crec que la societat s’està tirant a l’esquena la presumpció d’innocència i això val tant per a un actor famós com per a algú corrent.
Em sembla horrorós quan no hi ha una sentència ferma i si després no el condemnen, no importa, li queda per a tota la vida”.
El Javier es pren molt seriosament el seu ofici, com ha de ser. No és bona idea preguntar-li per la seva relació amb la també actriu Blanca Suárez. “Bàsicament perquè al meu carnet de treball posa “actor”, no que hagi d’explicar què faig en la meva vida. És molt senzill. Jo entenc la xafarderia i la morbositat de les persones, del veí del sisè, del de la fleca, però porto molts anys en això i la gent sap perfectament que no em pronuncio mai sobre la meva vida personal. I si continuen preguntant-me sobre la meva vida privada, segurament seré molt breu per acabar l’entrevista com més aviat millor”. No va ser el nostre cas.
Encara que Javier Rey és un dels talents masculins més en alça i a Madrid hagi trobat una segona llar, el seu refugi continua sent Galícia. “Probablement Noia és l’únic lloc on soc el germà d’en Ramón, el fill de la Divina. Per mi Noia és un altre món. Hi ha una gran diferència entre la gent que va estudiar amb mi o són més grans que jo, una normalitat total de ‘Com estàs, Javi, com va la feina, la família’, i després la gent més jove que m’ha vist com a actor al cinema o a la tele. Per ells suposo que soc Javier Rey”.
Tot i que no creu en les ‘meigas’, fa broma quan diu que la seva condició de gallec el protegeix dels ‘meigallos’