Tsitsipàs llisca i plora sobre l’argila
Ningú no ho hauria previst fa anys: quan a la vida havíem parlat del tennis grec? Tot i això, els hel·lens –com el bàsquet de Gallis i Yannakis, o com el futbol de Zagorakis i Charisteas, o com l’atletisme de Kenteris i Thanou, eterns desconeguts fins que van irrompre sobtadament– s’han obert pas en l’imaginari de l’esport. Si Maria Sakkari, hercúlia i apassionada de l’atletisme i els gimnasos, es guanyava els parisencs fa dos dies (va acabar transigint a les semifinals contra Barbora Krejcikova, però se’n va anar ovacionada), ara Stéfanos Tsitsipàs (22) és un tennista extraordinari, potser el més notable entre els nombrosos membres de la next gen.
El grec, sòlid des del fons de la pista, un paio que llisca sobre l’argila com qui porta patins, va gestionar els tempos contra l’alemany Sasha Zverev (24) per arribar a la seva primera final d’un Grand Slam.
El debat va ser intens, un partit empipador per a tots dos. Zverev va venir i va tornar. Va semblar trencadís, rondinaire i superat per les circumstàncies, però després es va sobreposar i va arribar a forçar el cinquè set, on va salvar quatre pilotes de partit. El gegant alemany (ronda els dos metres d’estatura), finalista de l’últim US Open, es va mostrar eficient en el servei però incapaç de frenar les escomeses de Tsitsipàs, el tennis agressiu i angulós del qual tendia a obrir la pista. Una vegada i una altra, Zverev es veia fora del rectangle, víctima propiciatòria per al canvi de direcció. Cada vegada que Tsitsipàs llançava el paral·lel, Zverev arribava tard. I si intentava contrarestar el grec a còpia de guanyadors, llavors cometia errors. La presència de tots dos en una semifinal marca noves pautes a la història del tennis. Els big three (Federer, Nadal i Djokovic) continuen a dalt, contemplant la resta des de la seva talaia, però definitivament van cobrant forma elements com Tsitsipàs, Zverev, Medvédev o Rublev. Entremig queda el semidesaparegut Dominik Thiem, víctima d’una profunda depressió després d’haver-se adjudicat l’últim US Open (“M’he quedat sense objectius”, havia arribat a declarar l’austríac últimament).
–És cert, no m’he hagut de creuar amb cap dels tres grans fins a la final –diu Tsitsipàs–. Però tot i així he hagut de superar un grapat de rivals duríssims per arribar fins aquí. És evident que no m’han regalat res, no ho creu?