Johnson mira d’eludir el pacte del Brexit i ennuvola la cimera del G-7
Allau de retrets dels principals líders de la UE al premier britànic
La cimera del G-7 a Cornualla havia de ser una celebració amb magnificència del final de l’“Amèrica primer” de Trump, però Biden, Macron, Merkel i companyia han ensopegat de morros amb el “Regne Unit primer” de Boris Johnson, que ahir va amenaçar d’incomplir els acords del Brexit i actuar unilateralment per impedir els controls duaners a Irlanda del Nord als quals es va comprometre al seu dia.
Acorralat pels Estats Units i la Unió Europea, sense escapatòria entre els penya-segats de l’Atlàntic d’una banda i el Fisterra anglès (el cap de Land’s End) per l’altre, Johnson va acusar els seus antics socis d’“entendre malament i interpretar al peu de la lletra” els pactes subscrits, “ignorar que som un únic país indivisible, un únic territori”, posar impediments i no respectar la sobirania del Regne Unit. Tot això davant una audiència internacional, enmig d’una cimera que pretenia promoure la idea del “Regne Unit Global”, però ha estat segrestada pel Brexit.
Johnson, furiós segons fonts de Downing Street, es va sentir com els pioners de l’Oest americà quan les fletxes dels indis els ataquen el carro just quan es troba enmig de la gorja, sense possibilitat de retrocedir. El president francès Emmanuel Macron va fer que se li indigestés l’esmorzar quan li va advertir clarament al matí que, si no compleix el que es va pactar, la relació bilateral no podrà fer el reset que necessita; abans de dinar, la cancellera alemanya Angela Merkel va recalcar que no és acceptable que un país amb la reputació del Regne Unit incompleixi descaradament les seves obligacions internacionals; a les postres, els presidents del Consell Europeu i la Comissió Europea, Charles Michel i Ursula Von der Leyen, van interpretar una variació del mateix tema. I per acabar-ho d’adobar, a l’hora del te cadascun dels dirigents continentals va parlar per separat amb el president Biden, el mestre de la classe, per xerrar-li com de malament s’està portant el primer ministre britànic, i demanar que el cridi a l’ordre. Malgrat les fotos, les rialles, les gràcies i l’aparent bon rotllo, no és el que Johnson volia de la cimera.
Però és un problema que ve de llarg, i ningú no pot acusar Johnson de no haver estat brutalment honest des del principi, quan va advertir que ho volia tot, un Brexit sense haver de pagar cap preu, sortir de la UE però conservar els avantatges econòmics que li reportava la pertinença al club, poder subscriure acords comercials sense haver de pagar tarifes i aranzels. El seu missatge a Cornualla va ser el mateix, que la culpa és de la UE per haver interpretat literalment els compromisos, igual que és culpa dels líders unionistes d’Irlanda del Nord haver-se cregut la promesa que aquest territori no quedaria esqueixat comercialment de la resta del Regne Unit. No s’ha de ser tan ingenu.
Pretendre que la cimera de Cornualla fos un prodigi d’harmonia era utòpic des del moment en què
Pla per crear una alternativa occidental a les inversions de Pequín en infraestructures La Declaració de Carbis Bay promet impedir com sigui una altra pandèmia
Johnson, abans d’arribar a primer ministre, va comparar Macron amb Napoleó, va expressar la seva admiració per Trump, es va preguntar en veu alta si Merkel havia pertangut a la Stasi alemanya, es va burlar dels irlandesos dient que com és que el seu primer ministre de llavors, Leo Varadkar, no es deia Murphy “com tots els seus compatriotes”, va assenyalar que Barack Obama era “en part kenià”, i que esperava que Hillary Clinton, “aquesta rossa tenyida de llavis sensuals” que li recordava la “infermera sàdica d’un hospital”, no arribés mai a la Casa Blanca. Biden té una relació cordial amb ella.
Malgrat tot això, i la tensió generada pel Brexit i les seves implicacions per a la pau a Irlanda del Nord, els set grans han aconseguit mantenir les formes i treballar en una altra sèrie de temes. Ahir van subscriure l’anomenada Declaració de Carbis Bay, el compromís de combinar recursos perquè no es repeteixi una pandèmia com l’actual, i van avançar en la redacció del text del comunicat conjunt amb què es clourà avui la cimera, amb un interès especial pel que digui respecte a la Xina. Els Estats Units i les potències europees tenen interessos, percepcions i necessitats diferents en la seva relació amb el gegant asiàtic.
Els dirigents del G-7 van acordar
accelerar els plans per elaborar una “alternativa occidental” a l’estratègia de la Xina d’invertir massivament en infraestructures a l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica (ports, carreteres, ferrocarrils, tecnologies digitals...), i haver aconseguit d’aquesta manera que més d’un centenar de països tinguin un deute considerable amb Pequín. Més espinosa –i debatuda– és la decisió de si cal incloure o no en el comunicat una denúncia al comportament amb els uigurs i altres minories ètniques, i una denúncia dels treballs forçats i l’explotació de la mà d’obra com una “ofensa a la dignitat humana” (Biden va pressionar fortament en aquesta línia, amb el suport del Canadà, França i el Regne Unit, però va trobar la resistència del Japó, pel veïnatge geogràfic, i d’Alemanya, (que no vol posar en perill l’exportació de milions de cotxes i preferiria una formulació més diplomàtica). Una altra carpeta oberta encara ahir a la nit és si havien de demanar una investigació “nova i transparent” de l’Organització Mundial de la Salut sobre els orígens de la pandèmia.
A la jornada d’ahir a Carbis Bay es van incorporar els líders de Sudàfrica, Austràlia i Corea del Sud, com també Antonio Guterres, el secretari general de les Nacions Unides, i fins i tot (a distància) el president
Boris Johnson acusa la UE d’intentar trencar la integritat territorial del Regne Unit
rus, Vladimir Putin, que va comentar des de Moscou que Biden, amb qui s’entrevistarà dijous a Ginebra, “sembla menys impetuós que el seu predecessor”.
Els líders del G-7 estan en la mateixa sintonia sobre la necessitat de parar els peus a les autocràcies i combatre l’increment de la influència global de la Xina, una empresa que requeriria bilions d’euros. Però no tant sobre la manera d’aconseguir-ho, ni fins on cal portar l’agressivitat diplomàtica i comercial amb Pequín. Però l’aplicació dels acords del Brexit continua sense resoldre’s, i la desconfiança entre el Regne Unit i la UE ha augmentat fins i tot a les platges de Cornualla. El perill d’una guerra comercial en tota regla augmenta cada dia que passa i s’acosta la data del 30 de juny, quan Londres ha de decidir si trenca unilateralment el que havia pactat.
“Johnson vol ser respectat al món sencer –diu l’ex-cap de gabinet de Downing Street, Jonathan Powell–, però per això primer ha de ser respectat al seu propi barri, que en aquest cas és Europa”. I ara com no és així.