“DEMANO AL PP QUE NO S’ENFRONTI AMB CATALUNYA”
La vicepresidenta primera, Carmen Calvo (Cabra, 1957), recorre al llibre de cites per defensar l’indult als líders de l’independentisme català a la presó. Cita Elionor d’Aquitània, reina consort de França i Anglaterra al segle XII: “Només sé continuar”. Apel·la al jurista florentí Luigi Ferrajoli, que va aconsellar al Govern espanyol “una solució de clemència”, com a signe de fortalesa. I fins i tot es refereix al pas de les Termòpiles, congost estratègic en què els grecs van detenir els perses al segle V a.C., amb gran risc. Calvo extreu la seva pròpia conclusió: “A la vida és més fort el que avança i no es queda aturat”. (“Camarón que se duerme, se lo lleva la corriente”, diuen a Andalusia). La vicepresidenta va rebre La Vanguardia dijous.
El Govern espanyol és a la seva hora més difícil?
No. El Govern espanyol va viure la seva hora més difícil quan vam decidir confinar en termes molt severs tota la població per la pandèmia. Molta gent morint als hospitals i l’economia paralitzada. Aquelles sí que van ser hores molt dures. Van ser moments tremends.
En termes polítics, ara comença la legislatura? Això ho sento fins i tot a membres del Govern espanyol. Pot ser veritat perquè recuperarem certa normalitat i l’economia s’aixeca amb alegria. Però és injust dir-ho, perquè aquest llarg any hem treballat molt en unes condicions molt dures. Tots els equips van treballar de valent. Sí, puc compartir que entrem en una altra fase, molt més gratificant.
Quin dia s’aprovaran els indults?
Aviat. És a prop. Han de continuar la tramitació prescrita per la llei. Fins que no va arribar l’informe del Tribunal Suprem no es van poder abordar els expedients individualitzats. Així que estiguin acabats, immediatament els donarem curs, de manera que arribaran aviat a la taula del Consell de Ministres. Aquests indults no tenen ritme electoral ni estan lligats a cap calendari polític. Sí que seran una decisió de molt de calat polític.
Tem el Govern espanyol que l’opinió pública no els entengui? Aquesta és una d’aquelles decisions que s’adopten sent plenament conscients que es produeixen en una conjuntura en la qual cal demostrar determinació i amplitud de mires, encara que suposin un pas de les Termòpiles. Poques vegades la política és així.
Un pas ineludible per resoldre la crisi de Catalunya?
L’única alternativa viable per a Catalunya és normalitzar les relacions institucionals, parar la tremenda confrontació provocada per l’independentisme i la dreta espanyola, i estabilitzar la situació. Els socialistes vam guanyar les últimes eleccions catalanes i vam encertar en el diagnòstic. Vam dir a Catalunya que era el moment d’entrar en la realitat i l’equilibri, i sortir de la frustració i els somiejos. Pedro Sánchez es va mostrar disposat a prendre decisions d’autèntica dimensió històrica. No és un assumpte de càlcul polític petit, sinó de visió gran.
Però hi ha recels en sectors de la societat espanyola. Cada dia una part més important de la ciutadania comença a entendre que no hi ha cap altra alternativa. Respectem a qui els resulta difícil d’entendre, sobretot quan l’oposició conservadora llança una batalla irracional, no dona cap argument o literalment menteix. Han dit que els indults són il·legals, que no es poden donar contra l’opinió del tribunal sentenciador o sense penediment. Mentides. Una cosa és discrepar i una altra, mentir. Malgrat aquesta frontalitat, cada dia molta gent observa que no hi ha cap altra alternativa. L’única alternativa de la dreta és tornar a la plaça de Colón, una i mil vegades, a dir a Catalunya que la resta d’Espanya està en contra seu. Aquesta és una idea terrible. Demano que reflexionin. El PP confon la discrepància radical amb l’independentisme –discrepància en la qual nosaltres hi som– amb enfrontar-se a tot Catalunya. Pretenen transmetre aquest missatge als catalans? La democràcia contempla els indults. Els indults tenen una funció en l’ordenació democràtica. No es tracta d’envair ni revisar la justícia.
El pronunciament aquesta setmana d’Oriol Junqueras ha tingut impacte. Hi ha concertació entre el Govern espanyol i ERC, almenys en els ritmes de les declaracions públiques?
No és premeditat. Oriol Junqueras és a la presó, compleix les seves obligacions amb la justícia. Amb les seves reflexions, posa de manifest l’experiència que va viure i admet errors. Les seves reflexions ajuden a entendre l’evolució d’una part important de l’independentisme català. Si les dretes radicalitzades estiguessin disposades a raonar, també li donarien valor. El PP ha d’assumir la seva part de responsabilitat i decidir què aportarà. Només tornar a Colón amb els hereus del franquisme? Una resposta esbojarrada i, a més, covarda, ja que no volen sortir a la foto. Continuen enfrontant Espanya amb Catalunya, amb l’afegit de la hipocresia i la covardia. Si van a Colón, que es facin la foto.
La posició de Junqueras ha estat esmenada des de Junts per Jordi Sànchez, que al seu torn ha estat criticat per ‘tebi’ per sectors de la seva formació. Com observen aquestes divergències?
El camp independentista sempre ha tingut, com a mínim, dues línies.
“Pedro Sánchez prendrà una decisió d’un veritable calat històric”
“La reforma del delicte de sedició al Codi Penal no és imminent, ja vindrà”
“Puigdemont no pot ser indultat perquè no es va sotmetre a la justícia espanyola”
“Votaré Espadas, per al canvi a Andalusia”
Però ara sembla que estan girades, després de l’evolució de l’àmbit centrista a una radicalitat sobiranista que va portar aquell món a la fragmentació. ERC, que va aconseguir per primera vegada la presidència de la Generalitat, ara és a l’altre àmbit, en què perseguir la independència sempre per la via pacífica.
Tenen també en cartera la revisió del Codi Penal per rebaixar les penes del delicte de sedició. Quin és el calendari?
Ara mateix no ho tenim damunt la taula, però ho farem al llarg d’aquesta legislatura. Tot el que ha passat, més alguns pronunciaments d’Europa, ens obliguen a plantejar-nos-ho. Però no arran d’una situació conjuntural. El president Sánchez ha utilitzat la paraula magnanimitat. Remeto a Ferrajoli, un dels grans juristes progressistes d’Europa, quan deia que en aquestes situacions només hi cap la clemència de l’Estat. Sánchez assumeix la situació sense embuts, amb gallardia política i mirada llarga.
I hi ha un horitzó de clemència per a Carles Puigdemont? Puigdemont no va retre comptes davant la justícia espanyola, i aquesta és una diferència molt important. Junqueras va complir les seves obligacions amb l’Estat de dret, va ser sotmès al compliment de les lleis penals, va tenir sentència i fa més de tres anys que compleix condemna. Els mateixos instruments de l’Estat de dret poden posar-lo davant de la possibilitat d’un indult. D’altres van fugir, del país i de la justícia.
Quan es reunirà la taula de diàleg amb la Generalitat de Catalunya?
Primer vindrà el president de la Generalitat a la Moncloa, aviat. Els presidents parlaran, revisaran les qüestions bilaterals i fixaran una data per a la taula.
Fins on estan disposats a arribar en aquesta taula? El Govern espanyol té un límit, que és la Constitució. Tot el que estigui en el nostre ordre constitucional hi serà. I el que està fora de la legalitat constitucional, no pot ser-hi. La situació a Catalunya va fer un gir les últimes eleccions que convé escoltar. El camp independentista no creix, al contrari. Ha de reflexionar i modular la seva posició, perquè el seu projecte durant deu anys va conduir a un debilitament de la posició de Catalunya en tots els ordres. L’independentisme no és una bona idea al segle XXI i no condueix a res en una Europa que es federalitza.
El Govern espanyol se sent avalat per la UE en la política que desplega a Catalunya? Absolutament. I davant la possibilitat que es concedeixin els indults, absolutament. Molts líders europeus i internacionals confien que trobem una via de sortida.
L’entesa del Govern espanyol amb ERC reforçaria la legislatura. Contemplen ja l’aprovació dels pressupostos del 2022?
La ministra d’Hisenda ja està treballant en això. Les eleccions a Catalunya les van guanyar de carrer forces progressistes, el PSC i ERC. Els seus escons descriuen una societat catalana francament progressista. Si això es trasllada al pla de les Corts, on és la il·legitimitat i l’abús polític? ERC és una força progressista, igual que el PSOE.
El PSOE andalús, en el qual vostè milita, vota avui en primàries el seu futur candidat electoral. Té cap preferència?
Sí, jo votaré Juan Espadas. Andalusia necessita un partit unit, som una federació molt important amb gairebé 50.000 militants. I necessitem competir amb un PP que s’arrossega davant Vox i porta Andalusia a la deriva.
Després de la derrota socialista a les eleccions de Madrid, una nova victòria del PP a Andalusia certificaria un canvi de cicle polític a Espanya?
El PP té ja tres partits a dins mateix: Casado, Ayuso i els barons que no venen a Colón. Per tant, no hi ha una anàlisi homogènia d’allò que li pot passar. Casado va perdre la identitat de la dreta, perquè la va lliurar a Vox.
ESTABILITAT “La ministra d’Hisenda ja està preparant el pressupost del 2022”
EL PARTIT POPULAR “Pablo Casado està lliurant a Vox la identitat de la dreta”
CATALUNYA DAVANT EL FUTUR “L’independentisme ha de revisar la posició: el seu projecte debilita Catalunya”